Un cant a l’optimisme

Vivim immersos en un entorn social  complex  en el què l’agressivitat, la violència, la mentida i el joc brut, ens plouen per tot arreu.   I no parlem de l’escàndol del CNI en relació als atemptats de Barcelona i Cambrils i la gravíssima i arriscada desinformació preventiva als Mossos.  És també denunciable el silenci vergonyós  de la premsa de  Madrid sobre aquesta  notícia.

La violència actua, es nodreix  de nous ingredients creatius que inventa  formes diverses, a vegades subtils, que impedeixen protegir-se’n. És com  un núvol  fosc de poder que dissenya estratègies desestabilitzadores activades subterràniament al servei d’interessos opacs i a vegades perversos.

I anant més enllà de les nostres fronteres, hem de lamentar, entre altres qüestions,  les grans dificultats de prendre acords globals valents sobre el canvi climàtic que  ja mostra clares situacions de risc…

També el poder dominant  dels grans ”lobbys” econòmics  que marquen l’estil  i la direcció del  desenvolupament dels països.

El que sí voldria esmentar és, que tot això que ja en sí mateix  té moltes seqüències dramàtiques, encercla i influeix sobre  els continguts de la nostra dinàmica de vida. És el marc social en el què desenvolupem la nostra història personal, una història teixida  d’èxit, d’errors, de sentiments i emocions, de contingut molt diversos, de projectes, d’expectatives i altres factors influents per bé i per mal.

Segons els condicionants que ens han marcat, i com ho hem percebut, hem catalogat els fets viscuts, hem creat una valoració personal de major o menor  qualitat, de més o menys experiències de  felicitat o de pessimisme.

Hi ha persones, per exemple,  que es fan víctimes de la mitja ampolla buida i altres que afronten les dificultats i la lluita per la vida partint de la mitja ampolla plena.

Avui voldria  fugir de l’escenari  depriment i fer un cant a l’optimisme, a viure les realitats amb consciència  de la nostra capacitat de fer front als problemes, de ser capaços  d’assolir projectes engrescadors, de viure inclús els fracassos com un aprenentatge per un èxit futur. Ens hem d’omplir de força  mental.

El primer que hem de fer es  desterrar la mitja ampolla buida: fer fora la baixa autoestima i centrar-nos en la mitja plena.  Suposa  pensar que jo tinc l’energia i les capacitats  mentals necessàries per anar convertint els fets que ens toca viure, en  una experiència majoritàriament gratificant, assumint els  errors i fracassos  i les sorpreses negatives amb esportivitat, analitzant-les  des d’un  sentiment de “jo tinc el necessari poder per superar els  entrebancs o compensar-los.

Centrem-nos també  en gaudir plenament dels petits èxits que anem aconseguint. Enfortirem  l’autoconcepte i sedimentarem com dèiem, el  pensament de “jo sé que puc”.

Aquest enfocament , estimula la visió optimista de la vida. Un optimisme pragmàtic,  centrat  en la capacitat de lluita, en una mentalitat emprenedora i creativa que genera força mental , fent camí al caminar,  entrenant  les capacitats que ens apropin al nostre cim personal, admetent els límits propis en sentit positiu.

Un altre punt remarcable  és rodejar-se de gent positiva, optimista, alegre, que sap aprofitar els ingredients vàlids que sovint s’amaguen darrera de defectes i errors. És molt útil aprendre d’aquestes persones, veure com generen el seu bon nivell d’autosatisfacció, i com construeixen les seves estratègies d’èxit o d’acceptació positiva del seu sostre de capacitats.

Aquestes  persones  no viuen amb intranquil·litat els fracassos perquè  estan convençudes que ho compensaran i fins i tot milloraran rendiments. Confien en noves oportunitats i sobretot, en la seva capacitat de superació.

Una alerta: fugim de persones tòxiques: tenen moltes cares, però totes són depredadores emocionals. Espatllen el bon clima i no aporten res.

La  relaxació i la meditació, són bones pràctiques  equilibradores i reparadores  de la tensió, ajuden a buidar el cervell de pensaments  negatius desbordants  i propicien la recuperació de la calma, la confiança i la fortalesa mental.

Proposo que ens centrem en els moments que hem gaudit de coses i vivències que ens han fet sentir feliços,  pensem en les vegades que  ens hem sentit persones guanyadores, que l’optimisme  s’ha instal·lat en les nostres vides i què és el que ho va propiciar. Re

cuperem les experiències que ho feren possible i  veiem què  podem re-aprendre per aplicar-ho  a la realitat present.

Col·leccionem moments d’optimisme i d’autoacceptació positiva, serem més feliços  i segurament viurem més anys.

 

Jordi Balcells Gene, psicopedagog.

Director de Aula Actual

Influències en la interpretació d’una conducta

La sentència sobre  la violació d’una noia per part de 5 energúmens prepotents i fora de control moral  batejats com “la Manada”, que va impulsar altres fets semblants, m’ha fet pensar en alguns factors que condicionen la interpretació i qualificació  dels comportaments de les persones.

En el cas de “la Manada” la segona sentència es significativament diferent de la primera. El fet és el mateix però la interpretació dels factors que es donaren en l’agressió, ha estat valorada amb un altre significat i per tant en una altra pena.

Qui està més a prop de la objectivitat del què va passar? Què no va valorar el primer fiscal i el primer jutge  que en canvi sí que han apreciat la fiscal i els jutges en la segona sentència, atenent que tenien el mateix marc legal en relació al fet?

Una cosa hem de tenir clara en qualsevol cas objecte d’anàlisi i valoració: el què es valora i es jutja no és el fet objectiu, sinó la interpretació del fet  i la construcció mental que se’n deriva. I aquí comença el problema de molts errors  a causa d’aquesta limitació, ja que en les percepcions i interpretacions  d’uns determinats comportaments i decisions hi intervenen molts condicionants que l’apropen més o menys a la realitat objectiva: hi participa  la nostra capacitat analítica  a l’hora de valorar un  fet i les seves circumstàncies.

Però rodejant aquesta anàlisi que pot estar ben elaborada, hi ha altres factors  que de manera més o menys inconscient, poden condicionar negativament la interpretació  de la  realitat objectiva d’un fet i per tant la seva avaluació.

N’hi ha alguns que poden tenir molta capacitat d’influència: em refereixo als valors, els continguts ideològics i polítics, a les creences personals, als interessos propis o del grup al que un pertany. Aquest  són sovint alimentats per  determinats mitjans de comunicació que intoxiquen l’opinió publica amb  missatges que no exclouen notícies falses, amb l’objectiu de generar desconfiança cap a grups Ideològicament divergents.

Respecte a les característiques ideològiques i de valors, es fa difícil a vegades, -especialment en cert tipus de persones- sostreure’s  a la influència llunyana de les primeres etapes educatives,  de molts dels que ara prenen decisions, que es va desenvolupar en un llarg període de temps, marcat per un entorn social  i una ideologia que idolatrava l’autoritarisme, el poder autocràtic, la supremacia masclista i la restricció de drets bàsics, entre ells la llibertat d’expressió. També la subordinació de les regions perifèriques al poder central i l’eliminació de tot signe que emfatitzés les singularitats dels pobles d’Espanya, completament anul·lats pel Règim Franquista

Aquestes vivències foren tant llargues en el temps  i tant persistents que deixaren rastre, en molts casos a nivell inconscient

Si no s’han anat  fent exercissis  de “desintoxicació ideològica i de prejudicis”, arrelats en aquell context  en el que no s’incentivava  la capacitat de pensar amb esperit crític,  determinades maneres d’entendre  el que és lícit i el què no ho es, especialment en certs continguts socials, han quedat instal·lades, com deia, en les estructures mentals i emocionals de moltes persones. I això  condiciona la seva visió de la realitat

Hi ha una altra derivada  de la cultura impositiva i autoritària sobre com  eliminar un problema conductual  . Es tracta de la  tendència a afrontar   el comportament incorrecte a base de càstig con a solució preferent. És la  penalització basada en escarment perquè no es repeteixi allò que ha estat considerat no acceptable.

És més creatiu i més eficaç , segons fonts expertes, utilitzar el reforç positiu  sempre que el fet ho permeti. Consisteix en afrontar les situacions considerades negatives o  millorables ,valorant  els aspectes assumibles d’entrada i  tantejant  el diàleg i l’esperit cooperatiu, posant en el focus del debat  allò que podem compartir i tolerar,  més que allò que ens divideix i ens separi. Exigeix talent , esperit emprenedor, serenitat, voler resoldre  constructivament  el conflicte caminant junts i juntes,sense crear víctimes o injustícies.

Sobre els presos i les preses polítics

En canvi, un exemple dramàtic de reforç negatiu greu el trobem   en  la judicialització de  les actuacions dels polítics i polítiques catalanes. Sorprèn que la qualificació dels fets per part de la Fiscalia, es mantingui igual com a l’inici del judici pel que fa a  la  valoració  dels suposats delictes més greus. després dels testimonis rebatent-ho.  Poden haver influït  alguns dels supòsits que  abans he esmentat? No ho sabem, cadascú que ho interpreti. Seria  molt lamentable  que  es dictés una sentència objectivament injusta, per donar  més pes a  percepcions induïdes pels als testimonis acusatoris. Confiem que no serà així i que hi haurà una anàlisi  essencialment tècnica com correspon a la qualificació dels Magistrats i Magistrades del Suprem.

El sistema preveu poder recórrer. Però ningú pot eliminar el dolor, la duresa emocional  i la pèrdua de una part de la vida durant anys ,de les persones condemnades erròniament,  fins a rebre un possible resposta d’alliberament de la condemna.

Jordi Balcells Gene

 

 

 

Quatre alumnes reben les beques “Joves Talents DISS” que sorgeixen de la col·laboració d’Aula Actual i la Fundació Agbar

 

 

 

 

 

Gràcies a les beques Joves Talents DISS”, l’Inés Mora, el Lakhbir Singh- de l’Institut Congrés de Barcelona-, i l’Andrea Ismail i la Judit Cutillas, de l’Institut Numància de Santa Coloma de Gramenet, podran estudiar l’any vinent una carrera universitària.

L’import de la beca  concedida per la Fundació Agbar  cobreix la matrícula, la carrera sencera i 1.500 euros per a despeses vàries. A més els i les alumnes becades – i les seves famílies- rebran sessions de mentoring, per part de l’equip d’Aula Actual, perquè puguin ser acompanyades en aquest procés d’introducció als estudis universitaris.

Les i el quatre joves se sumen als onze estudiants de llicenciatura becats des del 2016-17, i que també van ser escollits pel tribunal, tant perquè complien els requisits d’excel·lència acadèmica, com per a pertànyer a famílies d’alta vulnerabilitat social, amb entorns familiars molts d’ells d’orígens forans i amb condicions econòmiques amb risc d’exclusió social.

D’aquesta manera, les beques“Joves Talents DISS” que sorgeixen de la col·laboració entre la Fundació Agbar i Aula Actual , i enguany amb la complicitat de la FAVGram– a través d’un conveni  amb la Fundació CONFAVC – pretenen facilitar que l’educació torni a funcionar com un “ascensor social” que garanteixi l’igualtat d’oportunitats i la cohesió social, brúixola tant del moviment veïnal com de la Fundació Agbar. (Peu de fotografia: becats i becades de la 1a edició de les Beques “Joves Talents” en el moment de la cerimònia de lliurament de les beques).

 

Les famílies dels i les alumnes becades acudeixen al mentoring d’Aula Actual

“Els vostres fills i filles estan construint un món diferent, i amb això heu de donar-los recolzament, obertura de mires, perquè les seves necessitats, amb els estudis que estan cursant, porten a noves relacions socials, i una obertura de valors que cal entendre-la, respectar-la i recolzar-la”. Amb aquestes contundents paraules, el director d’Aula Actual, el psicopedagog Jordi Balcells,  començava la sessió de “mentoring” el dia 17 de juny, destinada a les famílies dels onze estudiants beneficiaris de la Beca Jove Talents que la Fundació Agbar dóna cada any, amb l’acompanyament acadèmic i psicològic de l’equip d’Aula Actual.

En total van ser unes 10 famílies d’origens culturals ben divers – vingudes de la Xina, Marroc, Armènia, Equador i Catalunya- les que van presentar-se a la sessió de mentoring preparada especialment pels nuclis familiars dels i les estudiants becades, amb l’objectiu que, malgrat contextos familiars a vegades complexos, els i les estudiants se sentin recolzades amb els estudis que estan fent. En aquest sentit, Jordi Balcells va destacar que “des de la universitat UPC estaven molt contents del rendiment acadèmic d’aquests estudiants becats i becades, que està per sobre de la mitjana de la resta de la classe”.

Balcells també va advertir  a les famílies que “no havien de baixar la guàrdia i ser bones i bons observadors, ja que els seus fills i filles es troben en una de les etapes més vulnerables de la vida”.  Per acabar la sessió, el director d ‘Aula Actual va dir-los “que no dubtessin en contactar-lo” davant de qualsevol preocupació o contratemps.

Cal destacar que a inicis de juliol es farà públic el llistat definitiu dels i les alumnes seleccionats enguany per la Beca Jove Talents que la Fundació Agbar que entre d’altres coses, té en compte famílies vulnerables amb risc d’exclusió social i cultural, i el rendiment acadèmic dels seus fills i filles.