El drac i el cavaller

28 d’abril: Eleccions generals, uns dies desprès de Sant Jordi. Ve especialment   a to fer una comparança entre els significats de la llegenda associada al seu nom  i el què vivim actualment en l’àmbit polític i social.

Escriure unes reflexions en aquestes dates té, a més, una motivació afegida perquè es fa present la diada de Sant Jordi, que inspira  olors de roses, de motivació lectora, de llibres que conviden a informar-se i crear els nostres propis pensaments.

Tot  plegat  esdevé enriquidor per a un mateix i ens predisposa a l’anàlisi i a ser creativament crítics amb la realitat que vivim. Jo he volgut incidir en aquest punt.

Entrant directament en el tema sobre el què  voldria  reflexionar em valdré dels personatges que extrauré de la llegenda de Sant Jordi, amb l’assignació de  nous continguts. Un protagonista clau serà el Drac transformat en el meu relat, en  una  bèstia política del moment present.

No cal que hi dediqui  gaire temps perquè el que puc dir  de la seva representació, és conegut de tots i totes. En la meva imaginació,  veig un Drac que s’entrena des de fa temps en un atac a Catalunya més enllà del moviment independentista, basat en un odi furibund, salpicat de la corrupció del PP. La incursió de Vox  en l’escenari polític a partir d’ara, farà l’envestida  encara més dura.

Penso, en potència, que ja ha exercit aquest Drac hostil volent neutralitzar i dominar  la força de la també simbòlica Princesa: Catalunya, apreciada  arreu pel seu esperit emprenedor, pel seu lideratge econòmic i per la riquesa global que aquesta aporta a Espanya i de la qual no poden prescindir.

Els atacs s’han  endurit, especialment, en els últims temps, amb la retallada  del  contingut de  l’Estatut al Congrés de Diputats i la nefasta recollida de signatures  de recolzament d’aquesta actuació a tota Espanya per part del  nefast PP, presentada com una iniciativa de defensa d’Espanya contra el potencial de gestió  autonòmica  que anava agafant Catalunya.

Cal afegir-hi  la negativa en  poder  gestionar  les balances fiscals – similar  a l’estil basc- en la passivitat en millores de serveis bàsics, com Rodalies de RENFE, en l’incompliment de promeses de finançament i retard en el desenvolupament d’infraestructures, com el Corredor Mediterrani, a més d’ampli abast.

Tenim realment  un Drac ben experimentat en l’assetjament  a la Princesa del nou conte.

Darrerament, dos han estat els atacs més violents  del Drac polític: l’aplicació del 155  amb la total paràlisi de l’acció de  govern, i la deriva d’un problema  polític a l’àmbit  judicial, abocant  una condemna de presó dels polítics i polítiques independentistes,  amb el desig  que hi estiguin com més anys millor, eliminant  possibilitats d’indult . Venjança miserable i totalment inhumana.

Com veiem, El Drac del nostre relat s’ha descontrolat  ferotgement

Per això, hem de donar vida al Cavaller extret de la llegenda, i també reconvertit, capaç de neutralitzar  a la  fera  simbòlica  amb  estratègies intel·ligents per afrontar combats que hauran de durar temps, vull dir anys.

És un Cavaller que representa a tota la ciutadania que estima  Catalunya i la veiem com la terra en la que volem viure i créixer, al marge d’ideologies.

És precís entrenar-lo  i mentalitzar-lo  en allò que simbolitza. Li hem de donar valentia, camps d’acció  i capacitat de lluita.   

En aquest sentit, m‘he permès  l’atreviment  de proposar, a mode de  “brainstorming”, alguns suggeriments :

1r Deixar refredar el clima de tensió pròpia d’una campanya electoral que s’assembla a  un “ring” de lluita descarnada. S’ha centrat  més en manipulació d’idees, mentides i desqualificacions mútues, que en la proposta de programes de desenvolupament d’Espanya i específicament de Catalunya.

2n Dissenyar un pla a llarg termini, amb horitzons d’àmplies opcions, des de les més atrevides fins a altres menys agosarades però enriquidores  en cas que les primeres no tinguessin viabilitat. El que cal és avançar  amb visió.

3r Començar a fer camí. Tinc el convenciment personal que l’únic itinerari guanyador passa per  teixir  aliances el més amples possibles fugint de plantejaments maximalistes. Són bons com a referent, però no per aplicar-los  en la immediatesa de l’acció.  És necessari  crear  una majoria parlamentària que permeti governar amb suficient  poder per recalçar la presa de decisions, amb solidesa. Podria haver-hi un nou escenari polític a Catalunya que ho pot facilitar.

Fonamental: posar al centre de l’acció de govern en les necessitats de la ciutadania, creant polítiques concretes que  afavoreixin  millores en serveis i oportunitats de desenvolupament, sobretot en l’àmbit professional i social.

No és fàcil aquesta orientació, sé que és  complexa, però té possibilitats.

4t Donar protagonisme als i a les joves amb formació i talent. Ells i elles seran els gestors de la nova societat que s’està construint, de fort component tecnològic i que s’entreveu  molt diferent de l’actual. Un voluntariat  emprenedor, agrupat en equips especialitats,  fent debats,  podrien aportar molta innovació i riquesa de propostes per a la definició d’una  Catalunya  competitiva i  valuosa socialment. S’hi podrien implicar des de la societat civil: les universitats, agrupacions patronals per al context econòmic i tecnològic, els sindicats i altres entitats representatives de la vida social i cultural, amb especial atenció  en l’àmbit de les relacions i la  comunicació,  tant deteriorades per les “fake  news.”

Les conclusions si que les hauria de seleccionar i  gestionar l’equip de Govern de Catalunya.

 5è La unió fa la força. Hem de sostreure’ns d’aquells que ens han intentat dividir  en dues parts en benefici dels seus interessos. Catalunya és una unitat dins de la diversitat. Ens necessitem tots i totes: junts serem més forts. Hem d’admetre errors, ens hem de perdonar, hem de curar ferides. Seria bo que sorgissin grups de voluntaris/voluntàries  de les “dues” Catalunyes artificials i des de la llibertat ideològica, però amb actitud cooperativa, busquessin idees per a fer créixer el que ens uneix. Si ho fem plegats serà més consistent. I encara millor si  ho construïm amb  un somriure de “socis” d’un projecte guanyador.

Aquests suggeriments són la força del Cavaller d’aquesta nova historia. Se’n podrien escriure més i millors.

Jordi Balcells Gene, director d’Aula Actual

 

Els grups d’activació mental participen a la Fira de la Gent Gran de Terrassa

 Una mostra dels materials i les activitats que es fan als tallers d’activació mental d’Aula Actual – un total de cinc grups- van participar el passat 6 i 7 d’abril a la Fira de la Gent Gran, que es va desplegar al Recinte Firal de la ciutat, amb una assistència de més de dues mil persones.

“L’Ajuntament s’ha quedat molt satisfet de la nostra proposta, ja que va més enllà del caràcter festiu i el nostre expositor mostrava de manera integral com es treballa aquesta activivació de les capacitats de les persones”, explica Jordi Balcells, director del programa Aula Actual. Balcells va afegir que l’expositor anava més enllà perquè “es podia fer un taller en viu” conduït per una de les persones voluntàries dels 5 grups que despleguen el taller a Terrassa a l’AV de Vallparadís, l’AV de Plaça Catalunya, l’AV Poble Antic de Sant Pere, el Centre Cívic de Can Roca i el Casal de la Gent Gran de Can Boada.

A més d’Aula Actual, i dels 10 expositors més, hi havia també activtats paral·leles com balls de country i de saló, una cantada d’havaneres, entre altres propostes. (Exemple de material exposat)

La UPC signa un conveni amb Aula Actual vinculat al projecte de Reforç Educatiu

Amb l’objectiu d’involucrar a estudiants de la Universitat Politècnica de Catalunya perquè puguin participar al projecte de Reforç Educatiu que Aula Actual està desplegant a lIES Numància de Santa Coloma de Gramenet, la UPC  ha signat un conveni de col·laboració amb la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC). 

D’aquesta manera gràcies al conveni, els i les alumnes d’aquesta universitat podran esdevenir les o els tutors i fer un acompanyament a alumnes amb dificultat d’aprenentatge, d’atenció i concentració a aquest IES de Santa Coloma. Consisteix en una experiència en els instituts per facilitar estratègies als menors per millorar el seu rendiment escolar i evitar l’abandonament, fent de tutors ex-alumnes del mateix centre“, detalla el director d’Aula Actual, Jordi Balcells, i psicpoleg que desenvolupa el seguiment d’aquest projecte que compta també amb el recolzament de la Federació d’Associacions Veïnals de Santa Coloma de Gramenet (FAVGram).

D’altra banda, la UPC fa possible, dins de l’itinerari d’activitats de cooperació i solidaritat, el reconeixement de crèdits acadèmics als estudiants que hi participen com a voluntariat amb la dedicació acordada en el conveni que ara disposem.

Perquè el projecte es desenvolupi amb el màxim rigor pedagògic, les persones voluntàries han de passar un procés de selecció i una formació prèvia per part d’Aula Actual,  i un seguiment i suport professional durant el desplegament del voluntariat. 

 

 

Combatre la indefensió apresa

Suposa una important influència negativa en el comportament  i especialment en la presa de decisions que, segurament, ens ha esquitxat a tots alguna vegada.

La indefensió apresa, va ser investigada pel psicòleg americà  Martin Seligan, professor de la Universitat de Pensilvania. Posteriorment, ho han  verificat altres experts. També des de la física quàntica s’ha validat. Tots han arribat a les mateixes conclusions.

Per simplificar-ho una mica, podríem dir que la indefensió apresa consisteix en fer-se presoner  d’influències negatives a causa d’aprenentatges mal aplicats, experiències errònies, o distorsionades per emocions, prejudicis, informacions no ben contrastades i  altres factors  que generen la sensació  de que no podem superar  els límits percebuts equivocadament.

Per comprendre, de manera fàcil, en què consisteix, us proposo un senzill exercici: Sobre un full de paper  dibuixeu 9 punts distribuïts de 3 en 3 de manera que formin un quadrat.

 

 

 

 

Llavors amb un bolígraf sense deixar de tocar el paper intenteu unir aquests 9 punts amb quatre segments de manera que tots quedin “tocats” units per 4 segments.

El 90 % de persones que ho proven no se’n surten. I si formes part  d’un concurs retribuït?  Però si indiquem que els segments poden sobrepassar els límits dels punts, llavors el 80% troben la solució.

El que inicialment ens impedia  unir tots els punts en 4 segments és la suposició  de que el punt és una frontera que ens  impedeix mentalment travessar-la. No és cert, però hi ha qui agafa la normativa ortogràfica  i la generalitza, incapacitant-lo per la solució..

Ho exemplificaré en un experiència real.

Fa uns quants anys, una empresa tenia el conveni trencat amb la previsió d’una vaga.

El Director de RR. HH, intentant evitar-la  va demana a un amic seu  basc, membre del Comitè d’empresa, molt ben valorat pels seus companys. que intentés ajudar-lo a evitar el conflicte perquè hi havia marge per l’acord.

Fent causa comú amb els dos companys seus bascos també membres del Comitè,  li varen dir que l’ajudarien si l’empresa acceptava promocionar a dos treballadores qualificades a llocs directius. No n’hi havia cap ni hi estava previst.

Partien de la constatació de que anteriorment  hi havien hagut intents en aquest sentit, que havien fracassat.  Per això el seu amic li va advertir:  “No t’ho deixaran fer i tu fracassaràs i  pots quedar com un incompetent “. Pensa que nosaltres  ara no cedirem”. Advertiment contundent i  agressiu, fruit de les experiència viscudes.

Aquí hi ha un reacció d’indefensió apresa que consisteix en pensar que les negatives anteriors eren insuperables.

La realitat va ser que,  amb molta dificultat i molta habilitat negociadora, finalment  la demanda va ser assumida per l’empresa. Els sindicalistes no s’ho acabaven de creure, quedaren sorpresos, però compliren i  el conveni es va signar, amb molt bon fer per part dels bascos. Si el Director de RR.HH hagués renunciat  a lluitar, basant-se en les impossibilitats anteriors -hagués actuat també des de la indefensió-, el problema hagués estat molt important i negatiu per ambdues parts.

Veiem un altre exemple preocupant d’indefensió apresa: situem-nos en la ment d’un nen víctima d’assetjament. Si no ha  sabut fer-hi front, superant-ho amb ajuda psicològica i  a causa d’aquesta limitació pot haver experimentat en la seva etapa laboral,  incomoditat a l’hora de debatre un tema, si s’ha sentit de vegades marginat  en reunions i treball d’equip, per la seva inseguretat i dificultat de comunicació,  o si s’ha bloquejat a l’hora d’aportar la seva valoració en situacions  de possibles discrepàncies que exigeix debatre-les. En alguns temes de treball, es pot anar excloent de l’accés a nivells professionals qualificats  per por subjectiva de fracassar des dels referents anteriors que ha patit.

Finalment un  altre  tipus d’indefensió la podem veure en  persones tímides, aquelles que tenen  el prejudici de pensar que  aquestes dificultat és insalvable. També aquesta convicció els condiciona a sentir-se  incapacitats per participar amb protagonisme  i valoració suficient dels altres, en projectes en els que la comunicació  grupal és important. Suposa a l’hora infravalorar la inconsciència de no valorar-se, per exemple  en la seva  capacitat d’aprenentatge donat l’alt nivell de concentració i anàlisi que són  capaços de tenir. A l’hora, son ingredients essencials  en un treball tècnic complex.

Òbviament, per capitalitzar  aquests valors, cal destruir el fals sentiment d’impotència, superant les barreres  d’indefensió.

Segur que tots hem viscut algun cas d’aquest tipus d’indefensió. Podem guanyar eficàcia personal si intentem reduir la seva influència  en les nostres maneres d’actuar.

Una opció d’aconseguir-ho, podria ser posar un filtre analític quan no ens atrevim a assolir, un determinat objectiu. Quan pensem que no serem capaços, veure si les raons que ens limiten  són suficientment vàlides i objectives, valorar quines influències emocionals negatives  ens empetiteixen davant d’una dificultat que no es veuen capaços d’afrontar.

Un altre  ingredient que ens pot ajudar és  no sentir-nos incompetents  si ens equivoquem al fer un pas endavant. Cal eliminar la subordinació mental a errors comesos que actuen com “el punt” en el primer exercici, i els convertim en una porta que no podem travessar.

Potser la solució és simplement entrenar-nos millor, en desprendre’ns de crosses i prejudicis del passat viscut, guanyar en capacitat creativa i emprenedora però amb base realista.

Cada  límit que destruïm, més alt és el nivell d’autorealització  i menor la indefensió..

Finalment, voldria esmentar el que deia Conrat Blanch, escalador que va assolir el cim de l’Everest l’any 1985,  “tots tenim un CIM personal, però que pocs  hi arriben perquè pocs s’entrenen prou, pocs s’esforcen prou i pocs són prou auto exigents en superar els obstacles que els aproparà a aquest Cim”.

Jordi Balcells, psicòleg i pedagog. Director d’Aula Actual