Influències en la interpretació d’una conducta

La sentència sobre  la violació d’una noia per part de 5 energúmens prepotents i fora de control moral  batejats com “la Manada”, que va impulsar altres fets semblants, m’ha fet pensar en alguns factors que condicionen la interpretació i qualificació  dels comportaments de les persones.

En el cas de “la Manada” la segona sentència es significativament diferent de la primera. El fet és el mateix però la interpretació dels factors que es donaren en l’agressió, ha estat valorada amb un altre significat i per tant en una altra pena.

Qui està més a prop de la objectivitat del què va passar? Què no va valorar el primer fiscal i el primer jutge  que en canvi sí que han apreciat la fiscal i els jutges en la segona sentència, atenent que tenien el mateix marc legal en relació al fet?

Una cosa hem de tenir clara en qualsevol cas objecte d’anàlisi i valoració: el què es valora i es jutja no és el fet objectiu, sinó la interpretació del fet  i la construcció mental que se’n deriva. I aquí comença el problema de molts errors  a causa d’aquesta limitació, ja que en les percepcions i interpretacions  d’uns determinats comportaments i decisions hi intervenen molts condicionants que l’apropen més o menys a la realitat objectiva: hi participa  la nostra capacitat analítica  a l’hora de valorar un  fet i les seves circumstàncies.

Però rodejant aquesta anàlisi que pot estar ben elaborada, hi ha altres factors  que de manera més o menys inconscient, poden condicionar negativament la interpretació  de la  realitat objectiva d’un fet i per tant la seva avaluació.

N’hi ha alguns que poden tenir molta capacitat d’influència: em refereixo als valors, els continguts ideològics i polítics, a les creences personals, als interessos propis o del grup al que un pertany. Aquest  són sovint alimentats per  determinats mitjans de comunicació que intoxiquen l’opinió publica amb  missatges que no exclouen notícies falses, amb l’objectiu de generar desconfiança cap a grups Ideològicament divergents.

Respecte a les característiques ideològiques i de valors, es fa difícil a vegades, -especialment en cert tipus de persones- sostreure’s  a la influència llunyana de les primeres etapes educatives,  de molts dels que ara prenen decisions, que es va desenvolupar en un llarg període de temps, marcat per un entorn social  i una ideologia que idolatrava l’autoritarisme, el poder autocràtic, la supremacia masclista i la restricció de drets bàsics, entre ells la llibertat d’expressió. També la subordinació de les regions perifèriques al poder central i l’eliminació de tot signe que emfatitzés les singularitats dels pobles d’Espanya, completament anul·lats pel Règim Franquista

Aquestes vivències foren tant llargues en el temps  i tant persistents que deixaren rastre, en molts casos a nivell inconscient

Si no s’han anat  fent exercissis  de “desintoxicació ideològica i de prejudicis”, arrelats en aquell context  en el que no s’incentivava  la capacitat de pensar amb esperit crític,  determinades maneres d’entendre  el que és lícit i el què no ho es, especialment en certs continguts socials, han quedat instal·lades, com deia, en les estructures mentals i emocionals de moltes persones. I això  condiciona la seva visió de la realitat

Hi ha una altra derivada  de la cultura impositiva i autoritària sobre com  eliminar un problema conductual  . Es tracta de la  tendència a afrontar   el comportament incorrecte a base de càstig con a solució preferent. És la  penalització basada en escarment perquè no es repeteixi allò que ha estat considerat no acceptable.

És més creatiu i més eficaç , segons fonts expertes, utilitzar el reforç positiu  sempre que el fet ho permeti. Consisteix en afrontar les situacions considerades negatives o  millorables ,valorant  els aspectes assumibles d’entrada i  tantejant  el diàleg i l’esperit cooperatiu, posant en el focus del debat  allò que podem compartir i tolerar,  més que allò que ens divideix i ens separi. Exigeix talent , esperit emprenedor, serenitat, voler resoldre  constructivament  el conflicte caminant junts i juntes,sense crear víctimes o injustícies.

Sobre els presos i les preses polítics

En canvi, un exemple dramàtic de reforç negatiu greu el trobem   en  la judicialització de  les actuacions dels polítics i polítiques catalanes. Sorprèn que la qualificació dels fets per part de la Fiscalia, es mantingui igual com a l’inici del judici pel que fa a  la  valoració  dels suposats delictes més greus. després dels testimonis rebatent-ho.  Poden haver influït  alguns dels supòsits que  abans he esmentat? No ho sabem, cadascú que ho interpreti. Seria  molt lamentable  que  es dictés una sentència objectivament injusta, per donar  més pes a  percepcions induïdes pels als testimonis acusatoris. Confiem que no serà així i que hi haurà una anàlisi  essencialment tècnica com correspon a la qualificació dels Magistrats i Magistrades del Suprem.

El sistema preveu poder recórrer. Però ningú pot eliminar el dolor, la duresa emocional  i la pèrdua de una part de la vida durant anys ,de les persones condemnades erròniament,  fins a rebre un possible resposta d’alliberament de la condemna.

Jordi Balcells Gene

 

 

 

Quatre alumnes reben les beques “Joves Talents DISS” que sorgeixen de la col·laboració d’Aula Actual i la Fundació Agbar

 

 

 

 

 

Gràcies a les beques Joves Talents DISS”, l’Inés Mora, el Lakhbir Singh- de l’Institut Congrés de Barcelona-, i l’Andrea Ismail i la Judit Cutillas, de l’Institut Numància de Santa Coloma de Gramenet, podran estudiar l’any vinent una carrera universitària.

L’import de la beca  concedida per la Fundació Agbar  cobreix la matrícula, la carrera sencera i 1.500 euros per a despeses vàries. A més els i les alumnes becades – i les seves famílies- rebran sessions de mentoring, per part de l’equip d’Aula Actual, perquè puguin ser acompanyades en aquest procés d’introducció als estudis universitaris.

Les i el quatre joves se sumen als onze estudiants de llicenciatura becats des del 2016-17, i que també van ser escollits pel tribunal, tant perquè complien els requisits d’excel·lència acadèmica, com per a pertànyer a famílies d’alta vulnerabilitat social, amb entorns familiars molts d’ells d’orígens forans i amb condicions econòmiques amb risc d’exclusió social.

D’aquesta manera, les beques“Joves Talents DISS” que sorgeixen de la col·laboració entre la Fundació Agbar i Aula Actual , i enguany amb la complicitat de la FAVGram– a través d’un conveni  amb la Fundació CONFAVC – pretenen facilitar que l’educació torni a funcionar com un “ascensor social” que garanteixi l’igualtat d’oportunitats i la cohesió social, brúixola tant del moviment veïnal com de la Fundació Agbar. (Peu de fotografia: becats i becades de la 1a edició de les Beques “Joves Talents” en el moment de la cerimònia de lliurament de les beques).

 

Les famílies dels i les alumnes becades acudeixen al mentoring d’Aula Actual

“Els vostres fills i filles estan construint un món diferent, i amb això heu de donar-los recolzament, obertura de mires, perquè les seves necessitats, amb els estudis que estan cursant, porten a noves relacions socials, i una obertura de valors que cal entendre-la, respectar-la i recolzar-la”. Amb aquestes contundents paraules, el director d’Aula Actual, el psicopedagog Jordi Balcells,  començava la sessió de “mentoring” el dia 17 de juny, destinada a les famílies dels onze estudiants beneficiaris de la Beca Jove Talents que la Fundació Agbar dóna cada any, amb l’acompanyament acadèmic i psicològic de l’equip d’Aula Actual.

En total van ser unes 10 famílies d’origens culturals ben divers – vingudes de la Xina, Marroc, Armènia, Equador i Catalunya- les que van presentar-se a la sessió de mentoring preparada especialment pels nuclis familiars dels i les estudiants becades, amb l’objectiu que, malgrat contextos familiars a vegades complexos, els i les estudiants se sentin recolzades amb els estudis que estan fent. En aquest sentit, Jordi Balcells va destacar que “des de la universitat UPC estaven molt contents del rendiment acadèmic d’aquests estudiants becats i becades, que està per sobre de la mitjana de la resta de la classe”.

Balcells també va advertir  a les famílies que “no havien de baixar la guàrdia i ser bones i bons observadors, ja que els seus fills i filles es troben en una de les etapes més vulnerables de la vida”.  Per acabar la sessió, el director d ‘Aula Actual va dir-los “que no dubtessin en contactar-lo” davant de qualsevol preocupació o contratemps.

Cal destacar que a inicis de juliol es farà públic el llistat definitiu dels i les alumnes seleccionats enguany per la Beca Jove Talents que la Fundació Agbar que entre d’altres coses, té en compte famílies vulnerables amb risc d’exclusió social i cultural, i el rendiment acadèmic dels seus fills i filles.

S’acaba el servei de “Reforç escolar” de l’Institut Numància amb un balanç molt positiu

El servei de “Reforç escolar” vertebrat a partir del voluntariat de mateixos exalumnes del centre que ara ja cursen estudis superiors, s’ha tancat amb el curs acadèmic, a causa que aquests ara han d’afrontar els seus exàmens. Ara bé, segons el director d’Aula Actual, Jordi Balcells, ha estat una experiència tant reeixida que aquest model es mirarà de replicar a altres centres d’ESO d’Esplugues i de Sant Joan Despí.

Aquest espai de “Reforç Escolar” – un projecte Aula Actual amb la complicitat de la FAVGram tenia la particularitat que eren els mateixos 5 ex-alumnes de l’Institut Numància de Santa Coloma de Gramenet que ajudaven voluntàriament amb els estudis a 12 alumnes del centre amb problemes d’aprenentatge. Els i les exalumnes, però, anteriorment i durant el servei rebien l’assessorament de com fer el reforç acadèmic per part de l’equip d’Aula Actual. A canvi, aquest voluntariat serà reconegut amb crèdits de lliure elecció dels plans d’estudis de la Universitat Politècnica de Catalunya, a l’espera que aquest conveni s’estengui a més centres universitaris.

S’ha vist una clara millora amb els alumnes beneficiaris, sobretot en la motivació al veure que altres “iguals” els hi expliquen”, explica Jordi Balcells, director del projecte i psicopedagog. Balcells també destaca, que a canvi, els ex-alumnes que han fet el voluntariat aprenen recursos de com gestionar recursos humans, de cara a la seva incorporació al mercat laboral.