Influències en la interpretació d’una conducta

La sentència sobre  la violació d’una noia per part de 5 energúmens prepotents i fora de control moral  batejats com “la Manada”, que va impulsar altres fets semblants, m’ha fet pensar en alguns factors que condicionen la interpretació i qualificació  dels comportaments de les persones.

En el cas de “la Manada” la segona sentència es significativament diferent de la primera. El fet és el mateix però la interpretació dels factors que es donaren en l’agressió, ha estat valorada amb un altre significat i per tant en una altra pena.

Qui està més a prop de la objectivitat del què va passar? Què no va valorar el primer fiscal i el primer jutge  que en canvi sí que han apreciat la fiscal i els jutges en la segona sentència, atenent que tenien el mateix marc legal en relació al fet?

Una cosa hem de tenir clara en qualsevol cas objecte d’anàlisi i valoració: el què es valora i es jutja no és el fet objectiu, sinó la interpretació del fet  i la construcció mental que se’n deriva. I aquí comença el problema de molts errors  a causa d’aquesta limitació, ja que en les percepcions i interpretacions  d’uns determinats comportaments i decisions hi intervenen molts condicionants que l’apropen més o menys a la realitat objectiva: hi participa  la nostra capacitat analítica  a l’hora de valorar un  fet i les seves circumstàncies.

Però rodejant aquesta anàlisi que pot estar ben elaborada, hi ha altres factors  que de manera més o menys inconscient, poden condicionar negativament la interpretació  de la  realitat objectiva d’un fet i per tant la seva avaluació.

N’hi ha alguns que poden tenir molta capacitat d’influència: em refereixo als valors, els continguts ideològics i polítics, a les creences personals, als interessos propis o del grup al que un pertany. Aquest  són sovint alimentats per  determinats mitjans de comunicació que intoxiquen l’opinió publica amb  missatges que no exclouen notícies falses, amb l’objectiu de generar desconfiança cap a grups Ideològicament divergents.

Respecte a les característiques ideològiques i de valors, es fa difícil a vegades, -especialment en cert tipus de persones- sostreure’s  a la influència llunyana de les primeres etapes educatives,  de molts dels que ara prenen decisions, que es va desenvolupar en un llarg període de temps, marcat per un entorn social  i una ideologia que idolatrava l’autoritarisme, el poder autocràtic, la supremacia masclista i la restricció de drets bàsics, entre ells la llibertat d’expressió. També la subordinació de les regions perifèriques al poder central i l’eliminació de tot signe que emfatitzés les singularitats dels pobles d’Espanya, completament anul·lats pel Règim Franquista

Aquestes vivències foren tant llargues en el temps  i tant persistents que deixaren rastre, en molts casos a nivell inconscient

Si no s’han anat  fent exercissis  de “desintoxicació ideològica i de prejudicis”, arrelats en aquell context  en el que no s’incentivava  la capacitat de pensar amb esperit crític,  determinades maneres d’entendre  el que és lícit i el què no ho es, especialment en certs continguts socials, han quedat instal·lades, com deia, en les estructures mentals i emocionals de moltes persones. I això  condiciona la seva visió de la realitat

Hi ha una altra derivada  de la cultura impositiva i autoritària sobre com  eliminar un problema conductual  . Es tracta de la  tendència a afrontar   el comportament incorrecte a base de càstig con a solució preferent. És la  penalització basada en escarment perquè no es repeteixi allò que ha estat considerat no acceptable.

És més creatiu i més eficaç , segons fonts expertes, utilitzar el reforç positiu  sempre que el fet ho permeti. Consisteix en afrontar les situacions considerades negatives o  millorables ,valorant  els aspectes assumibles d’entrada i  tantejant  el diàleg i l’esperit cooperatiu, posant en el focus del debat  allò que podem compartir i tolerar,  més que allò que ens divideix i ens separi. Exigeix talent , esperit emprenedor, serenitat, voler resoldre  constructivament  el conflicte caminant junts i juntes,sense crear víctimes o injustícies.

Sobre els presos i les preses polítics

En canvi, un exemple dramàtic de reforç negatiu greu el trobem   en  la judicialització de  les actuacions dels polítics i polítiques catalanes. Sorprèn que la qualificació dels fets per part de la Fiscalia, es mantingui igual com a l’inici del judici pel que fa a  la  valoració  dels suposats delictes més greus. després dels testimonis rebatent-ho.  Poden haver influït  alguns dels supòsits que  abans he esmentat? No ho sabem, cadascú que ho interpreti. Seria  molt lamentable  que  es dictés una sentència objectivament injusta, per donar  més pes a  percepcions induïdes pels als testimonis acusatoris. Confiem que no serà així i que hi haurà una anàlisi  essencialment tècnica com correspon a la qualificació dels Magistrats i Magistrades del Suprem.

El sistema preveu poder recórrer. Però ningú pot eliminar el dolor, la duresa emocional  i la pèrdua de una part de la vida durant anys ,de les persones condemnades erròniament,  fins a rebre un possible resposta d’alliberament de la condemna.

Jordi Balcells Gene

 

 

 

El drac i el cavaller

28 d’abril: Eleccions generals, uns dies desprès de Sant Jordi. Ve especialment   a to fer una comparança entre els significats de la llegenda associada al seu nom  i el què vivim actualment en l’àmbit polític i social.

Escriure unes reflexions en aquestes dates té, a més, una motivació afegida perquè es fa present la diada de Sant Jordi, que inspira  olors de roses, de motivació lectora, de llibres que conviden a informar-se i crear els nostres propis pensaments.

Tot  plegat  esdevé enriquidor per a un mateix i ens predisposa a l’anàlisi i a ser creativament crítics amb la realitat que vivim. Jo he volgut incidir en aquest punt.

Entrant directament en el tema sobre el què  voldria  reflexionar em valdré dels personatges que extrauré de la llegenda de Sant Jordi, amb l’assignació de  nous continguts. Un protagonista clau serà el Drac transformat en el meu relat, en  una  bèstia política del moment present.

No cal que hi dediqui  gaire temps perquè el que puc dir  de la seva representació, és conegut de tots i totes. En la meva imaginació,  veig un Drac que s’entrena des de fa temps en un atac a Catalunya més enllà del moviment independentista, basat en un odi furibund, salpicat de la corrupció del PP. La incursió de Vox  en l’escenari polític a partir d’ara, farà l’envestida  encara més dura.

Penso, en potència, que ja ha exercit aquest Drac hostil volent neutralitzar i dominar  la força de la també simbòlica Princesa: Catalunya, apreciada  arreu pel seu esperit emprenedor, pel seu lideratge econòmic i per la riquesa global que aquesta aporta a Espanya i de la qual no poden prescindir.

Els atacs s’han  endurit, especialment, en els últims temps, amb la retallada  del  contingut de  l’Estatut al Congrés de Diputats i la nefasta recollida de signatures  de recolzament d’aquesta actuació a tota Espanya per part del  nefast PP, presentada com una iniciativa de defensa d’Espanya contra el potencial de gestió  autonòmica  que anava agafant Catalunya.

Cal afegir-hi  la negativa en  poder  gestionar  les balances fiscals – similar  a l’estil basc- en la passivitat en millores de serveis bàsics, com Rodalies de RENFE, en l’incompliment de promeses de finançament i retard en el desenvolupament d’infraestructures, com el Corredor Mediterrani, a més d’ampli abast.

Tenim realment  un Drac ben experimentat en l’assetjament  a la Princesa del nou conte.

Darrerament, dos han estat els atacs més violents  del Drac polític: l’aplicació del 155  amb la total paràlisi de l’acció de  govern, i la deriva d’un problema  polític a l’àmbit  judicial, abocant  una condemna de presó dels polítics i polítiques independentistes,  amb el desig  que hi estiguin com més anys millor, eliminant  possibilitats d’indult . Venjança miserable i totalment inhumana.

Com veiem, El Drac del nostre relat s’ha descontrolat  ferotgement

Per això, hem de donar vida al Cavaller extret de la llegenda, i també reconvertit, capaç de neutralitzar  a la  fera  simbòlica  amb  estratègies intel·ligents per afrontar combats que hauran de durar temps, vull dir anys.

És un Cavaller que representa a tota la ciutadania que estima  Catalunya i la veiem com la terra en la que volem viure i créixer, al marge d’ideologies.

És precís entrenar-lo  i mentalitzar-lo  en allò que simbolitza. Li hem de donar valentia, camps d’acció  i capacitat de lluita.   

En aquest sentit, m‘he permès  l’atreviment  de proposar, a mode de  “brainstorming”, alguns suggeriments :

1r Deixar refredar el clima de tensió pròpia d’una campanya electoral que s’assembla a  un “ring” de lluita descarnada. S’ha centrat  més en manipulació d’idees, mentides i desqualificacions mútues, que en la proposta de programes de desenvolupament d’Espanya i específicament de Catalunya.

2n Dissenyar un pla a llarg termini, amb horitzons d’àmplies opcions, des de les més atrevides fins a altres menys agosarades però enriquidores  en cas que les primeres no tinguessin viabilitat. El que cal és avançar  amb visió.

3r Començar a fer camí. Tinc el convenciment personal que l’únic itinerari guanyador passa per  teixir  aliances el més amples possibles fugint de plantejaments maximalistes. Són bons com a referent, però no per aplicar-los  en la immediatesa de l’acció.  És necessari  crear  una majoria parlamentària que permeti governar amb suficient  poder per recalçar la presa de decisions, amb solidesa. Podria haver-hi un nou escenari polític a Catalunya que ho pot facilitar.

Fonamental: posar al centre de l’acció de govern en les necessitats de la ciutadania, creant polítiques concretes que  afavoreixin  millores en serveis i oportunitats de desenvolupament, sobretot en l’àmbit professional i social.

No és fàcil aquesta orientació, sé que és  complexa, però té possibilitats.

4t Donar protagonisme als i a les joves amb formació i talent. Ells i elles seran els gestors de la nova societat que s’està construint, de fort component tecnològic i que s’entreveu  molt diferent de l’actual. Un voluntariat  emprenedor, agrupat en equips especialitats,  fent debats,  podrien aportar molta innovació i riquesa de propostes per a la definició d’una  Catalunya  competitiva i  valuosa socialment. S’hi podrien implicar des de la societat civil: les universitats, agrupacions patronals per al context econòmic i tecnològic, els sindicats i altres entitats representatives de la vida social i cultural, amb especial atenció  en l’àmbit de les relacions i la  comunicació,  tant deteriorades per les “fake  news.”

Les conclusions si que les hauria de seleccionar i  gestionar l’equip de Govern de Catalunya.

 5è La unió fa la força. Hem de sostreure’ns d’aquells que ens han intentat dividir  en dues parts en benefici dels seus interessos. Catalunya és una unitat dins de la diversitat. Ens necessitem tots i totes: junts serem més forts. Hem d’admetre errors, ens hem de perdonar, hem de curar ferides. Seria bo que sorgissin grups de voluntaris/voluntàries  de les “dues” Catalunyes artificials i des de la llibertat ideològica, però amb actitud cooperativa, busquessin idees per a fer créixer el que ens uneix. Si ho fem plegats serà més consistent. I encara millor si  ho construïm amb  un somriure de “socis” d’un projecte guanyador.

Aquests suggeriments són la força del Cavaller d’aquesta nova historia. Se’n podrien escriure més i millors.

Jordi Balcells Gene, director d’Aula Actual

 

Combatre la indefensió apresa

Suposa una important influència negativa en el comportament  i especialment en la presa de decisions que, segurament, ens ha esquitxat a tots alguna vegada.

La indefensió apresa, va ser investigada pel psicòleg americà  Martin Seligan, professor de la Universitat de Pensilvania. Posteriorment, ho han  verificat altres experts. També des de la física quàntica s’ha validat. Tots han arribat a les mateixes conclusions.

Per simplificar-ho una mica, podríem dir que la indefensió apresa consisteix en fer-se presoner  d’influències negatives a causa d’aprenentatges mal aplicats, experiències errònies, o distorsionades per emocions, prejudicis, informacions no ben contrastades i  altres factors  que generen la sensació  de que no podem superar  els límits percebuts equivocadament.

Per comprendre, de manera fàcil, en què consisteix, us proposo un senzill exercici: Sobre un full de paper  dibuixeu 9 punts distribuïts de 3 en 3 de manera que formin un quadrat.

 

 

 

 

Llavors amb un bolígraf sense deixar de tocar el paper intenteu unir aquests 9 punts amb quatre segments de manera que tots quedin “tocats” units per 4 segments.

El 90 % de persones que ho proven no se’n surten. I si formes part  d’un concurs retribuït?  Però si indiquem que els segments poden sobrepassar els límits dels punts, llavors el 80% troben la solució.

El que inicialment ens impedia  unir tots els punts en 4 segments és la suposició  de que el punt és una frontera que ens  impedeix mentalment travessar-la. No és cert, però hi ha qui agafa la normativa ortogràfica  i la generalitza, incapacitant-lo per la solució..

Ho exemplificaré en un experiència real.

Fa uns quants anys, una empresa tenia el conveni trencat amb la previsió d’una vaga.

El Director de RR. HH, intentant evitar-la  va demana a un amic seu  basc, membre del Comitè d’empresa, molt ben valorat pels seus companys. que intentés ajudar-lo a evitar el conflicte perquè hi havia marge per l’acord.

Fent causa comú amb els dos companys seus bascos també membres del Comitè,  li varen dir que l’ajudarien si l’empresa acceptava promocionar a dos treballadores qualificades a llocs directius. No n’hi havia cap ni hi estava previst.

Partien de la constatació de que anteriorment  hi havien hagut intents en aquest sentit, que havien fracassat.  Per això el seu amic li va advertir:  “No t’ho deixaran fer i tu fracassaràs i  pots quedar com un incompetent “. Pensa que nosaltres  ara no cedirem”. Advertiment contundent i  agressiu, fruit de les experiència viscudes.

Aquí hi ha un reacció d’indefensió apresa que consisteix en pensar que les negatives anteriors eren insuperables.

La realitat va ser que,  amb molta dificultat i molta habilitat negociadora, finalment  la demanda va ser assumida per l’empresa. Els sindicalistes no s’ho acabaven de creure, quedaren sorpresos, però compliren i  el conveni es va signar, amb molt bon fer per part dels bascos. Si el Director de RR.HH hagués renunciat  a lluitar, basant-se en les impossibilitats anteriors -hagués actuat també des de la indefensió-, el problema hagués estat molt important i negatiu per ambdues parts.

Veiem un altre exemple preocupant d’indefensió apresa: situem-nos en la ment d’un nen víctima d’assetjament. Si no ha  sabut fer-hi front, superant-ho amb ajuda psicològica i  a causa d’aquesta limitació pot haver experimentat en la seva etapa laboral,  incomoditat a l’hora de debatre un tema, si s’ha sentit de vegades marginat  en reunions i treball d’equip, per la seva inseguretat i dificultat de comunicació,  o si s’ha bloquejat a l’hora d’aportar la seva valoració en situacions  de possibles discrepàncies que exigeix debatre-les. En alguns temes de treball, es pot anar excloent de l’accés a nivells professionals qualificats  per por subjectiva de fracassar des dels referents anteriors que ha patit.

Finalment un  altre  tipus d’indefensió la podem veure en  persones tímides, aquelles que tenen  el prejudici de pensar que  aquestes dificultat és insalvable. També aquesta convicció els condiciona a sentir-se  incapacitats per participar amb protagonisme  i valoració suficient dels altres, en projectes en els que la comunicació  grupal és important. Suposa a l’hora infravalorar la inconsciència de no valorar-se, per exemple  en la seva  capacitat d’aprenentatge donat l’alt nivell de concentració i anàlisi que són  capaços de tenir. A l’hora, son ingredients essencials  en un treball tècnic complex.

Òbviament, per capitalitzar  aquests valors, cal destruir el fals sentiment d’impotència, superant les barreres  d’indefensió.

Segur que tots hem viscut algun cas d’aquest tipus d’indefensió. Podem guanyar eficàcia personal si intentem reduir la seva influència  en les nostres maneres d’actuar.

Una opció d’aconseguir-ho, podria ser posar un filtre analític quan no ens atrevim a assolir, un determinat objectiu. Quan pensem que no serem capaços, veure si les raons que ens limiten  són suficientment vàlides i objectives, valorar quines influències emocionals negatives  ens empetiteixen davant d’una dificultat que no es veuen capaços d’afrontar.

Un altre  ingredient que ens pot ajudar és  no sentir-nos incompetents  si ens equivoquem al fer un pas endavant. Cal eliminar la subordinació mental a errors comesos que actuen com “el punt” en el primer exercici, i els convertim en una porta que no podem travessar.

Potser la solució és simplement entrenar-nos millor, en desprendre’ns de crosses i prejudicis del passat viscut, guanyar en capacitat creativa i emprenedora però amb base realista.

Cada  límit que destruïm, més alt és el nivell d’autorealització  i menor la indefensió..

Finalment, voldria esmentar el que deia Conrat Blanch, escalador que va assolir el cim de l’Everest l’any 1985,  “tots tenim un CIM personal, però que pocs  hi arriben perquè pocs s’entrenen prou, pocs s’esforcen prou i pocs són prou auto exigents en superar els obstacles que els aproparà a aquest Cim”.

Jordi Balcells, psicòleg i pedagog. Director d’Aula Actual

 

 

La força de la bona gent

A portes de les Festes, m’ha semblat  un bon  moment per valorar la força d’impacte social  de la bona gent que  amb la seva generositat, solidaritat i ajut als més febles,  saben posar barreres  al clima d’odi i d’agressivitat política que generen tensió i enfrontaments, i que pertorben l’estat anímic de molta gent.

Ja fa uns anys, un gran  investigador, Santiago Genovès, va fer un estudi antropològic sobre  la pulsió agressiva comparant  reaccions de primats amb les dels  humans, davant de situacions que estimulaven respostes d’aquest tipus. La seva anàlisi el va portar a plantejar la hipòtesi que  la nostra espècie estava encara en fase evolutiva, que no havíem assolit la plenitud de desenvolupament i que tardaríem encara vàries generacions en poder controlar de manera total i global  les nostres reaccions  instintives d’agressivitat de difícil control.

En un altre sentit del comportament, el psicoanalista Eric Froom, en la seva tesi sobre “la por a la llibertat”,  fa palès que les persones utilitzen la seva capacitat analítica i critica per desbancar líders que els han decebut.  Però llavors  no acaben de tenir seguretat sobre com administrar la llibertat assolida i es fan novament dependents  d’un  líder diferent,  fins que també se n’acaben saturant.

Ho pot exemplificar la situació de lideratges polítics als  EEUU Han passat d’un lideratge democràtic, carregat d’humanisme de Barak Obama, a un altre  agressiu, dominador, caòtic i sense capacitat empàtica, que ostenta Donald Trump, qui, segons l’escriptor Tahor Ben Jelloun, amb el seu desafiament  grotesc, ha alliberat la veu de l’extrema dreta a tot el món.

A Europa en tenim ja massa exemples d’aquesta orientació política. També  a Espanya, amb l’aterratge de Vox, que ha destapat identitats pròximes al PP. Assessorats per un Aznar cada vegada més caducat i amb menys intensitat, segueix Cs., tot i què les  dues formacions semblen llençades a una obsessiva cursa  per imposar el 155, utilitzant l’independentisme, a falta de projecte de país, com a recurs pervers per captar vots .

En el fons tremolen de por pel risc de perdre el magnífic pastís que suposa Catalunya  amb el seu gran poder de gestió  econòmica productiva, amb la seva projecció internacional, amb una posició geo-estratègica envejable i acostumada a  apostar pel  coneixement, recolzats per bona riquesa universitària. És  també coneguda internacionalment la qualitat dels nostres equips de recerca.

Per contraposar l’impacte social de les dretes retrògrades, caldria  crear un marc referencial de comportament cívic inspirat en els valors que exerceix la bona gent: qualitat humana com a punt nuclear, solidaritat,  honestedat , diàleg i  cooperació.

Aquests actuen des del silenci com a base de la seva acció. Es fa present  en diversos camps i també en el dia a dia. Són, per exemple bona  gent, aquells que  utilitzen amb responsabilitat i eficàcia el seu talent, més enllà de situacions laborals, per crear competitivitat i valor econòmic, pel país, al marge  de la seva ideologia política.

També, en el món empresarial, hi ha algunes iniciatives d’ajut a persones i grups que mereixen ser identificades per estimular altres pràctiques similars.

Ens omple de satisfacció i donem les gràcies a l’Asseguradora Atlantis, pel seu reconeixement a la nostra tasca Aquest suport significa per a nosaltres una major energia per seguir amb la nostra missió.

Volem també emfatitzar l’aposta pel talent jove que fa la Fundació Agbar. Actualment assumeix l’import dels estudis universitaris de 12 nois i noies, als que cada any en sumaran més. Són joves amb resultats acadèmics molt alts i que no podrien desenvolupar el nivell formatiu màxim per carències econòmiques dels familiars.

A més incorporen una tutoria d’estímul i orientació pedagògica per un òptim aprofitament del seu talent durant els tres primers anys de carrera. L’Aula Actual s’ocupa d’aquest suport.

Podem esmentar l’Obra Social de La Caixa amb el seu suport a necessitats diverses, com per exemple el programa veïnal A-PORTA.

La bona gent, se sensibilitza de seguida quan hi ha una emergència, ajuden sense que els ho demanin. Ho constatàrem el mes d’Agost de l’any passat,  amb l’atac terrorista. Una gran mobilització  de persones i col·lectius diversos  per atendre les víctimes.

Aquí permeteu-me fer un especial reconeixement a la tasca d’alt valor afegit dels professionals de la medicina , que diàriament intenten pal·liar les mancances de mitjans i professionals allargant el seu temps  de servei als  malalts.

Recordem també,  a la gran i generosa recaptació d’aliments que es fa cada any.

Acabem de tancar la  20a edició de la Marató de TV3 amb un volum econòmic ratllant els 11 milions d’euros, aportats per milers de persones. Hi col·laboraren  tres mil voluntaris prenent nota i més de tres-cents accions per recollir diners a tot Catalunya.

Vull esmentar  l’actitud emprenedora de cada vegada més equipsde professors buscant models educatius més adequats  a les exigències  dels nous temps i  nous reptes de futur. S’impliquen en recerca per aportar més valor als alumnes.

Aprofitem per  donar també reconeixement a la iniciativa de l’Institut Numància de Sta. Coloma de demanar la cooperació d’exalumnes universitaris per ajudar a  alumnes de l’ESO amb dificultats. L’Aula Actual coordinarà el projecte. Seria bo que fos imitat.

Hi ha molts grups de voluntaris que actuen des de l’anonimat i desinteressadament. Penso ara en l’equip de Monitores de tretze tallers d’activació mental per a la gent gran d l’Aula Actual , que setmanalment  aporten els seus coneixements, la seva preparació  i el seu bagatge humà, per millorar la qualitat de vida a 135 persones.

Potser, una  bona  manera de denunciar  la mala praxi política, l’abús de poder i el segrest de la  llibertat d’expressió, seria posar altaveu social a la bona gent que inspira  altres sensacions i  altres valors.  És la que,  des del seu compromís  de servei, estimulen el nostre, aquella  que,  des de la seva bondat,  denuncien la violència,  actuant a més, sense  discriminar ni per llengua, ni per  lloc de procedència.

Aquest estil de manera de ser té molta força, sense necessitar retòrica. Ells impacten amb un tipus de comportament que té  suficient valor per crear el sentiment d’esperança en la capacitat regeneradora  de l’ésser humà quan es despulla de les emocions més negatives que el fan presoner de la seva pròpia misèria.

Que  tingueu unes bones festes i un 2019 amb millors horitzons.

Jordi Balcells Gené

Director d’Aula Actual