Combatre la indefensió apresa

Suposa una important influència negativa en el comportament  i especialment en la presa de decisions que, segurament, ens ha esquitxat a tots alguna vegada.

La indefensió apresa, va ser investigada pel psicòleg americà  Martin Seligan, professor de la Universitat de Pensilvania. Posteriorment, ho han  verificat altres experts. També des de la física quàntica s’ha validat. Tots han arribat a les mateixes conclusions.

Per simplificar-ho una mica, podríem dir que la indefensió apresa consisteix en fer-se presoner  d’influències negatives a causa d’aprenentatges mal aplicats, experiències errònies, o distorsionades per emocions, prejudicis, informacions no ben contrastades i  altres factors  que generen la sensació  de que no podem superar  els límits percebuts equivocadament.

Per comprendre, de manera fàcil, en què consisteix, us proposo un senzill exercici: Sobre un full de paper  dibuixeu 9 punts distribuïts de 3 en 3 de manera que formin un quadrat.

 

 

 

 

Llavors amb un bolígraf sense deixar de tocar el paper intenteu unir aquests 9 punts amb quatre segments de manera que tots quedin “tocats” units per 4 segments.

El 90 % de persones que ho proven no se’n surten. I si formes part  d’un concurs retribuït?  Però si indiquem que els segments poden sobrepassar els límits dels punts, llavors el 80% troben la solució.

El que inicialment ens impedia  unir tots els punts en 4 segments és la suposició  de que el punt és una frontera que ens  impedeix mentalment travessar-la. No és cert, però hi ha qui agafa la normativa ortogràfica  i la generalitza, incapacitant-lo per la solució..

Ho exemplificaré en un experiència real.

Fa uns quants anys, una empresa tenia el conveni trencat amb la previsió d’una vaga.

El Director de RR. HH, intentant evitar-la  va demana a un amic seu  basc, membre del Comitè d’empresa, molt ben valorat pels seus companys. que intentés ajudar-lo a evitar el conflicte perquè hi havia marge per l’acord.

Fent causa comú amb els dos companys seus bascos també membres del Comitè,  li varen dir que l’ajudarien si l’empresa acceptava promocionar a dos treballadores qualificades a llocs directius. No n’hi havia cap ni hi estava previst.

Partien de la constatació de que anteriorment  hi havien hagut intents en aquest sentit, que havien fracassat.  Per això el seu amic li va advertir:  “No t’ho deixaran fer i tu fracassaràs i  pots quedar com un incompetent “. Pensa que nosaltres  ara no cedirem”. Advertiment contundent i  agressiu, fruit de les experiència viscudes.

Aquí hi ha un reacció d’indefensió apresa que consisteix en pensar que les negatives anteriors eren insuperables.

La realitat va ser que,  amb molta dificultat i molta habilitat negociadora, finalment  la demanda va ser assumida per l’empresa. Els sindicalistes no s’ho acabaven de creure, quedaren sorpresos, però compliren i  el conveni es va signar, amb molt bon fer per part dels bascos. Si el Director de RR.HH hagués renunciat  a lluitar, basant-se en les impossibilitats anteriors -hagués actuat també des de la indefensió-, el problema hagués estat molt important i negatiu per ambdues parts.

Veiem un altre exemple preocupant d’indefensió apresa: situem-nos en la ment d’un nen víctima d’assetjament. Si no ha  sabut fer-hi front, superant-ho amb ajuda psicològica i  a causa d’aquesta limitació pot haver experimentat en la seva etapa laboral,  incomoditat a l’hora de debatre un tema, si s’ha sentit de vegades marginat  en reunions i treball d’equip, per la seva inseguretat i dificultat de comunicació,  o si s’ha bloquejat a l’hora d’aportar la seva valoració en situacions  de possibles discrepàncies que exigeix debatre-les. En alguns temes de treball, es pot anar excloent de l’accés a nivells professionals qualificats  per por subjectiva de fracassar des dels referents anteriors que ha patit.

Finalment un  altre  tipus d’indefensió la podem veure en  persones tímides, aquelles que tenen  el prejudici de pensar que  aquestes dificultat és insalvable. També aquesta convicció els condiciona a sentir-se  incapacitats per participar amb protagonisme  i valoració suficient dels altres, en projectes en els que la comunicació  grupal és important. Suposa a l’hora infravalorar la inconsciència de no valorar-se, per exemple  en la seva  capacitat d’aprenentatge donat l’alt nivell de concentració i anàlisi que són  capaços de tenir. A l’hora, son ingredients essencials  en un treball tècnic complex.

Òbviament, per capitalitzar  aquests valors, cal destruir el fals sentiment d’impotència, superant les barreres  d’indefensió.

Segur que tots hem viscut algun cas d’aquest tipus d’indefensió. Podem guanyar eficàcia personal si intentem reduir la seva influència  en les nostres maneres d’actuar.

Una opció d’aconseguir-ho, podria ser posar un filtre analític quan no ens atrevim a assolir, un determinat objectiu. Quan pensem que no serem capaços, veure si les raons que ens limiten  són suficientment vàlides i objectives, valorar quines influències emocionals negatives  ens empetiteixen davant d’una dificultat que no es veuen capaços d’afrontar.

Un altre  ingredient que ens pot ajudar és  no sentir-nos incompetents  si ens equivoquem al fer un pas endavant. Cal eliminar la subordinació mental a errors comesos que actuen com “el punt” en el primer exercici, i els convertim en una porta que no podem travessar.

Potser la solució és simplement entrenar-nos millor, en desprendre’ns de crosses i prejudicis del passat viscut, guanyar en capacitat creativa i emprenedora però amb base realista.

Cada  límit que destruïm, més alt és el nivell d’autorealització  i menor la indefensió..

Finalment, voldria esmentar el que deia Conrat Blanch, escalador que va assolir el cim de l’Everest l’any 1985,  “tots tenim un CIM personal, però que pocs  hi arriben perquè pocs s’entrenen prou, pocs s’esforcen prou i pocs són prou auto exigents en superar els obstacles que els aproparà a aquest Cim”.

Jordi Balcells, psicòleg i pedagog. Director d’Aula Actual

 

 

La força de la bona gent

A portes de les Festes, m’ha semblat  un bon  moment per valorar la força d’impacte social  de la bona gent que  amb la seva generositat, solidaritat i ajut als més febles,  saben posar barreres  al clima d’odi i d’agressivitat política que generen tensió i enfrontaments, i que pertorben l’estat anímic de molta gent.

Ja fa uns anys, un gran  investigador, Santiago Genovès, va fer un estudi antropològic sobre  la pulsió agressiva comparant  reaccions de primats amb les dels  humans, davant de situacions que estimulaven respostes d’aquest tipus. La seva anàlisi el va portar a plantejar la hipòtesi que  la nostra espècie estava encara en fase evolutiva, que no havíem assolit la plenitud de desenvolupament i que tardaríem encara vàries generacions en poder controlar de manera total i global  les nostres reaccions  instintives d’agressivitat de difícil control.

En un altre sentit del comportament, el psicoanalista Eric Froom, en la seva tesi sobre “la por a la llibertat”,  fa palès que les persones utilitzen la seva capacitat analítica i critica per desbancar líders que els han decebut.  Però llavors  no acaben de tenir seguretat sobre com administrar la llibertat assolida i es fan novament dependents  d’un  líder diferent,  fins que també se n’acaben saturant.

Ho pot exemplificar la situació de lideratges polítics als  EEUU Han passat d’un lideratge democràtic, carregat d’humanisme de Barak Obama, a un altre  agressiu, dominador, caòtic i sense capacitat empàtica, que ostenta Donald Trump, qui, segons l’escriptor Tahor Ben Jelloun, amb el seu desafiament  grotesc, ha alliberat la veu de l’extrema dreta a tot el món.

A Europa en tenim ja massa exemples d’aquesta orientació política. També  a Espanya, amb l’aterratge de Vox, que ha destapat identitats pròximes al PP. Assessorats per un Aznar cada vegada més caducat i amb menys intensitat, segueix Cs., tot i què les  dues formacions semblen llençades a una obsessiva cursa  per imposar el 155, utilitzant l’independentisme, a falta de projecte de país, com a recurs pervers per captar vots .

En el fons tremolen de por pel risc de perdre el magnífic pastís que suposa Catalunya  amb el seu gran poder de gestió  econòmica productiva, amb la seva projecció internacional, amb una posició geo-estratègica envejable i acostumada a  apostar pel  coneixement, recolzats per bona riquesa universitària. És  també coneguda internacionalment la qualitat dels nostres equips de recerca.

Per contraposar l’impacte social de les dretes retrògrades, caldria  crear un marc referencial de comportament cívic inspirat en els valors que exerceix la bona gent: qualitat humana com a punt nuclear, solidaritat,  honestedat , diàleg i  cooperació.

Aquests actuen des del silenci com a base de la seva acció. Es fa present  en diversos camps i també en el dia a dia. Són, per exemple bona  gent, aquells que  utilitzen amb responsabilitat i eficàcia el seu talent, més enllà de situacions laborals, per crear competitivitat i valor econòmic, pel país, al marge  de la seva ideologia política.

També, en el món empresarial, hi ha algunes iniciatives d’ajut a persones i grups que mereixen ser identificades per estimular altres pràctiques similars.

Ens omple de satisfacció i donem les gràcies a l’Asseguradora Atlantis, pel seu reconeixement a la nostra tasca Aquest suport significa per a nosaltres una major energia per seguir amb la nostra missió.

Volem també emfatitzar l’aposta pel talent jove que fa la Fundació Agbar. Actualment assumeix l’import dels estudis universitaris de 12 nois i noies, als que cada any en sumaran més. Són joves amb resultats acadèmics molt alts i que no podrien desenvolupar el nivell formatiu màxim per carències econòmiques dels familiars.

A més incorporen una tutoria d’estímul i orientació pedagògica per un òptim aprofitament del seu talent durant els tres primers anys de carrera. L’Aula Actual s’ocupa d’aquest suport.

Podem esmentar l’Obra Social de La Caixa amb el seu suport a necessitats diverses, com per exemple el programa veïnal A-PORTA.

La bona gent, se sensibilitza de seguida quan hi ha una emergència, ajuden sense que els ho demanin. Ho constatàrem el mes d’Agost de l’any passat,  amb l’atac terrorista. Una gran mobilització  de persones i col·lectius diversos  per atendre les víctimes.

Aquí permeteu-me fer un especial reconeixement a la tasca d’alt valor afegit dels professionals de la medicina , que diàriament intenten pal·liar les mancances de mitjans i professionals allargant el seu temps  de servei als  malalts.

Recordem també,  a la gran i generosa recaptació d’aliments que es fa cada any.

Acabem de tancar la  20a edició de la Marató de TV3 amb un volum econòmic ratllant els 11 milions d’euros, aportats per milers de persones. Hi col·laboraren  tres mil voluntaris prenent nota i més de tres-cents accions per recollir diners a tot Catalunya.

Vull esmentar  l’actitud emprenedora de cada vegada més equipsde professors buscant models educatius més adequats  a les exigències  dels nous temps i  nous reptes de futur. S’impliquen en recerca per aportar més valor als alumnes.

Aprofitem per  donar també reconeixement a la iniciativa de l’Institut Numància de Sta. Coloma de demanar la cooperació d’exalumnes universitaris per ajudar a  alumnes de l’ESO amb dificultats. L’Aula Actual coordinarà el projecte. Seria bo que fos imitat.

Hi ha molts grups de voluntaris que actuen des de l’anonimat i desinteressadament. Penso ara en l’equip de Monitores de tretze tallers d’activació mental per a la gent gran d l’Aula Actual , que setmanalment  aporten els seus coneixements, la seva preparació  i el seu bagatge humà, per millorar la qualitat de vida a 135 persones.

Potser, una  bona  manera de denunciar  la mala praxi política, l’abús de poder i el segrest de la  llibertat d’expressió, seria posar altaveu social a la bona gent que inspira  altres sensacions i  altres valors.  És la que,  des del seu compromís  de servei, estimulen el nostre, aquella  que,  des de la seva bondat,  denuncien la violència,  actuant a més, sense  discriminar ni per llengua, ni per  lloc de procedència.

Aquest estil de manera de ser té molta força, sense necessitar retòrica. Ells impacten amb un tipus de comportament que té  suficient valor per crear el sentiment d’esperança en la capacitat regeneradora  de l’ésser humà quan es despulla de les emocions més negatives que el fan presoner de la seva pròpia misèria.

Que  tingueu unes bones festes i un 2019 amb millors horitzons.

Jordi Balcells Gené

Director d’Aula Actual

 

 

 

L’esforç bon aliat de la Intel·ligència

Deia Conrat Blanc l’escalador que va assolir el cim de l’Everest, repte difícil,  en l’expedició del 1982, que  tots tenim un CIM personal, però -afirmava-, pocs hi arriben perquè pocs  s’entrenen prou, pocs s’esforcen prou , pocs tenen aquesta   tenacitat  i autoexigència per esbrinar i escalar fins al seu CIM de capacitats i de rendiments possibles.

Voldria remarcar la importància de l’esforç i la tenacitat en mantenir-lo com  aliat de la intel·ligència: la provoca i la fa operativa,  activa l’atenció, la concentració, la curiositat i inclús l’experimentació buscant resoldre problemes o dificultats.

L’esforç busca com recompensa aconseguir allò que pretén. Quan és persistent, que és quan aconsegueix els resultats desitjats, pot crear les condicions que permeten optimitzar els diferents components de la intel·ligència. No sempre tenim tot el seu valor suficientment desenvolupat.

Sortosament  l’esforç  està a l’abast de tothom, no costa diners, ni va lligat a cap altra exigència que no sigui la  disciplina i la força de voluntat.  De vegades no es prou valorat com un dels millors propiciadors del rendiment en molts diversos camps.

L’èxit en la utilització d’aquests recursos no és fàcil, sovint manca motivació i consciència dels eu valor, entre d’altres coses perquè els resultats que es pretenen aconseguir, no són immediats, requereixen temps i persistència i això, quan no hi ha un bon sentit de responsabilitat i un grau important d’autoconfiança, costa de mantenir.

Potser, hauríem de pensar com estimular aquest gran recurs de l’esforç persistent.

Per aquest motiu, voldríem donar algunes indicacions per reforçar la pràctica d’aquest recurs.

Ens centrarem en els nens/es, perquè la seva evolució positiva va molt associada a la capacitat d’esforç sostingut.

D’entrada, hauríem de fer fora els seus principals enemics: la mandra, una baixa autoestima, feblesa emocional. En  aquest últim supòsit, quan es retarda l’assoliment de l’objectiu o quan malgrat tot, es produeix algun fracàs parcial o algun error, en comptes de persistir per superar precisament les conseqüències que això suposa, tiren la tovallola i abandonen la lluita.

Agafant com a grup de reflexió nens, aquests han de descobrir el valor de l’esforç intencionat.

Un altre aspecte que  no ajuda, és tirar mà del sermoneig negatiu: no t’esforces prou”, “ets un gandul”, “de seguida et rendeixes”” , “així fracassaràs”.

El que cal és un  enfocament positiu.

1r: Reforçar l’autoestima valorant la capacitat d’esforç en allò que el motiva. Per exemple, el joc. En aquest cas, s’esforça per guanyar i aquest desig fa què hi apliqui tota la seva capacitat de concentració i d’esforç fins a assolir el que pretén guanyar.

2n: Observar altres comportaments no lúdics en els que també li és fàcil esforçar-se, valorar-ho com un bon hàbit.

3r: Conscienciar-lo que els bons resultats en els seus  estudis, dependran en bona part en  l’esforç persistent que sigui capaç de mantenir associat a l’atenció a classe, prendre bé els apunts quan calgui i fer les pràctiques que cada assignatura o cada tema requereixi.

Els pares haurien de fer un seguiment d’aquesta actitud, anar-la reforçant amb freqüència, valorant la seva capacitat d’autoexigència i de responsabilitat.

En el cas que suspengui, mostrar comprensió si s’ha esforçat adequadament, i demostrar-li confiança en que se’n acabarà sortint perquè és capaç i intel·ligent. Ajudar-lo a analitzar les causes del fracàs i conjuntament fer un pla de superació. Si necessita ajuda puntual, proporcionar-li.

Poc a poc podran crear l’hàbit de l’esforç, com un comportament positiu rutinitzat, per tant incorporat a la manera d’actuar davant de les situacions i reptes que hagin d’afrontar. És una bona manera d’aconseguir més quantitat d’èxits.

Jordi Balcells, Director d’Aula Actual

Quin nou món estem impulsant?

Hi ha tres àmbits d’influència educativa  per a les generacions en etapa de formació. Ells són els que estan destinats a crear les bases del futur pròxim. Aquests tres pilars que encerclen  i condicionen les vides dels futurs gestors socials i que ara estan amb procés de formació i desenvolupament global, són: La família, l’escola i la societat civil en les seves diverses concrecions.

Avui ens centrarem  en el tercer àmbit, en els impactes que el context social  genera a nens i a pre adolescents,  espectadors  d’unes realitats socials  que els influeixen, moltes vegades, de manera inconscient i per tant sense  prou capacitat de jutjar-les i qüestionar-les.

Són col·lectius amb una capacitat de comprensió inacabada que, escolten i senten opinions dels pares i professors , també de  companys, capten imatges de  la TV , de gran impacte com, per exemple,  les de persones mortes sobre al terra de la Rambla el passat més d’agost. També  hauran vist  els cops de porra a gent gran, alguns sagnant per als impactes que reberen i que anaven associats a expressions d’agressivitat que es desprenien de la manera de pegar. Alhora veuen, grans moviments de masses que protesten. Hauran sentit, segur, que hi ha  gent a la presó  i que són considerats víctimes innocents per uns i delinqüents per altres. Potser nens que comparteixen classe i  barri, que creixen junts i que junts han de construir el futur, heretaran percepcions diferents de molts dels fets actuals. I és lògic que les emocions i els sentiments implicats en els fets, dificultin un bon enteniment i facin costoses les aliances per sumar i obrir horitzons nous.

Potser  ja és l’hora que la societat civil s’aixequi i controli els comportaments de polítics més centrats en defensar la seva quota de poder que crear oportunitats de

diàleg i de superació de confrontacions radicalitzades.

Siguem pedagogs en la projecció d’esperança en un món en el que la discrepància enriqueixi les opcions de desenvolupament en comptes de bloquejar-les.

Volem recuperar aquell document que va fer famós l’UNESCO, fa ja uns quants anys i que definint pautes per un model educatiu obert, parlava de la necessitat que  les ciutats i els grups de poder ens convertissin en actors generadors d’una capacitació més rica i plural, posant èmfasi en aprendre a ser i no solament en aprendre a saber.

A Catalunya  tenim persones amb prou potencial per crear valor i guanyar posicions en un futur molt dinàmic de transformació permanent si som capaços d’entrenar la tolerància i la comprensió social més enllà de posicionaments personals rígids o de blocs enfrontats i sense capacitat de diàleg.

Suggerim reflexionar sobre aquella afirmació que Barak Obama feia a una universitat dels EEUU : “ Allò de bo que tenim dins nostre, és més fort que el que tenim de dolent, el que ens uneix té més força que allò que ens separa”. I afegia: “mireu d’experimentar-ho en les vostres relacions”.

Si ens apartem d’aquests fets i situacions que empobreixen el relat de la societat en la que  participem, podríem aportar realitzacions i factors de valor que acrediten el potencial abans esmentat: recentment, Catalunya ha presentat vuit projectes de recerca en ciència que han estat avaluats entre els millors del  món.

S’ha incrementat en els darrers anys el nombre de persones que dediquen un temps al voluntariat en diferents àmbits de carències socials.

Concretant algunes realitzacions, hem d’esmentar l’aposta de la Fundació Agbar en fer possible que nois i noies amb rendiments intel·lectuals  molt alts en el batxillerat i amb importants carències econòmiques familiars, puguin cursar una carrera universitària.

Aula Actual, un programa d’informació i desenvolupament de la CONFAVC, està desenvolupant activitats amb joves, adults i grans, mitjançant tallers pràctics de desenvolupament de capacitats mentals, en el cas dels joves fent pràctiques de la capacitat emprenedora.

Barcelona ha creat un servei de suport a projectes de joves emprenedors mitjançant l’assessorament de professionals experts en aquest tema per avaluar la qualitat de les potencials inversions.

ESADE, acaba de crear el que anomena “La rambla de la innovació”, amb múltiples recursos tecnològics per emprendre i investigar a mode de laboratori de presa de decisions tecnològiques.

Tenim, per tan, motius per voler treballar en la superació d’aquells impediments i enfrontaments que fan difícil que moltes més iniciatives prosperin. No oblidem que  la població jove espera i es prepara per aprofitar la seva oportunitat.

Donem-los-hi unes bones plataformes de desenvolupament, eliminem barreres que els hi restaran capacitat competitiva, i els permetrà disminuir el gran percentatge d’atur, impulsem des de la societat civil que  les administracions inverteixin, més racionalment en allò que genera més benefici, pressionem perquè s’inverteixi més en I+D+I i estimulem l’esperit emprenedor i la capacitat d’autoaprenentatge per saber-se  adequar a la dinàmica de canvis que s’entreveu en els nous horitzons de futur.

Jordi Balcells, Director de l’Aula Actual.