Combatre la indefensió apresa

Suposa una important influència negativa en el comportament  i especialment en la presa de decisions que, segurament, ens ha esquitxat a tots alguna vegada.

La indefensió apresa, va ser investigada pel psicòleg americà  Martin Seligan, professor de la Universitat de Pensilvania. Posteriorment, ho han  verificat altres experts. També des de la física quàntica s’ha validat. Tots han arribat a les mateixes conclusions.

Per simplificar-ho una mica, podríem dir que la indefensió apresa consisteix en fer-se presoner  d’influències negatives a causa d’aprenentatges mal aplicats, experiències errònies, o distorsionades per emocions, prejudicis, informacions no ben contrastades i  altres factors  que generen la sensació  de que no podem superar  els límits percebuts equivocadament.

Per comprendre, de manera fàcil, en què consisteix, us proposo un senzill exercici: Sobre un full de paper  dibuixeu 9 punts distribuïts de 3 en 3 de manera que formin un quadrat.

 

 

 

 

Llavors amb un bolígraf sense deixar de tocar el paper intenteu unir aquests 9 punts amb quatre segments de manera que tots quedin “tocats” units per 4 segments.

El 90 % de persones que ho proven no se’n surten. I si formes part  d’un concurs retribuït?  Però si indiquem que els segments poden sobrepassar els límits dels punts, llavors el 80% troben la solució.

El que inicialment ens impedia  unir tots els punts en 4 segments és la suposició  de que el punt és una frontera que ens  impedeix mentalment travessar-la. No és cert, però hi ha qui agafa la normativa ortogràfica  i la generalitza, incapacitant-lo per la solució..

Ho exemplificaré en un experiència real.

Fa uns quants anys, una empresa tenia el conveni trencat amb la previsió d’una vaga.

El Director de RR. HH, intentant evitar-la  va demana a un amic seu  basc, membre del Comitè d’empresa, molt ben valorat pels seus companys. que intentés ajudar-lo a evitar el conflicte perquè hi havia marge per l’acord.

Fent causa comú amb els dos companys seus bascos també membres del Comitè,  li varen dir que l’ajudarien si l’empresa acceptava promocionar a dos treballadores qualificades a llocs directius. No n’hi havia cap ni hi estava previst.

Partien de la constatació de que anteriorment  hi havien hagut intents en aquest sentit, que havien fracassat.  Per això el seu amic li va advertir:  “No t’ho deixaran fer i tu fracassaràs i  pots quedar com un incompetent “. Pensa que nosaltres  ara no cedirem”. Advertiment contundent i  agressiu, fruit de les experiència viscudes.

Aquí hi ha un reacció d’indefensió apresa que consisteix en pensar que les negatives anteriors eren insuperables.

La realitat va ser que,  amb molta dificultat i molta habilitat negociadora, finalment  la demanda va ser assumida per l’empresa. Els sindicalistes no s’ho acabaven de creure, quedaren sorpresos, però compliren i  el conveni es va signar, amb molt bon fer per part dels bascos. Si el Director de RR.HH hagués renunciat  a lluitar, basant-se en les impossibilitats anteriors -hagués actuat també des de la indefensió-, el problema hagués estat molt important i negatiu per ambdues parts.

Veiem un altre exemple preocupant d’indefensió apresa: situem-nos en la ment d’un nen víctima d’assetjament. Si no ha  sabut fer-hi front, superant-ho amb ajuda psicològica i  a causa d’aquesta limitació pot haver experimentat en la seva etapa laboral,  incomoditat a l’hora de debatre un tema, si s’ha sentit de vegades marginat  en reunions i treball d’equip, per la seva inseguretat i dificultat de comunicació,  o si s’ha bloquejat a l’hora d’aportar la seva valoració en situacions  de possibles discrepàncies que exigeix debatre-les. En alguns temes de treball, es pot anar excloent de l’accés a nivells professionals qualificats  per por subjectiva de fracassar des dels referents anteriors que ha patit.

Finalment un  altre  tipus d’indefensió la podem veure en  persones tímides, aquelles que tenen  el prejudici de pensar que  aquestes dificultat és insalvable. També aquesta convicció els condiciona a sentir-se  incapacitats per participar amb protagonisme  i valoració suficient dels altres, en projectes en els que la comunicació  grupal és important. Suposa a l’hora infravalorar la inconsciència de no valorar-se, per exemple  en la seva  capacitat d’aprenentatge donat l’alt nivell de concentració i anàlisi que són  capaços de tenir. A l’hora, son ingredients essencials  en un treball tècnic complex.

Òbviament, per capitalitzar  aquests valors, cal destruir el fals sentiment d’impotència, superant les barreres  d’indefensió.

Segur que tots hem viscut algun cas d’aquest tipus d’indefensió. Podem guanyar eficàcia personal si intentem reduir la seva influència  en les nostres maneres d’actuar.

Una opció d’aconseguir-ho, podria ser posar un filtre analític quan no ens atrevim a assolir, un determinat objectiu. Quan pensem que no serem capaços, veure si les raons que ens limiten  són suficientment vàlides i objectives, valorar quines influències emocionals negatives  ens empetiteixen davant d’una dificultat que no es veuen capaços d’afrontar.

Un altre  ingredient que ens pot ajudar és  no sentir-nos incompetents  si ens equivoquem al fer un pas endavant. Cal eliminar la subordinació mental a errors comesos que actuen com “el punt” en el primer exercici, i els convertim en una porta que no podem travessar.

Potser la solució és simplement entrenar-nos millor, en desprendre’ns de crosses i prejudicis del passat viscut, guanyar en capacitat creativa i emprenedora però amb base realista.

Cada  límit que destruïm, més alt és el nivell d’autorealització  i menor la indefensió..

Finalment, voldria esmentar el que deia Conrat Blanch, escalador que va assolir el cim de l’Everest l’any 1985,  “tots tenim un CIM personal, però que pocs  hi arriben perquè pocs s’entrenen prou, pocs s’esforcen prou i pocs són prou auto exigents en superar els obstacles que els aproparà a aquest Cim”.

Jordi Balcells, psicòleg i pedagog. Director d’Aula Actual