L’autoestima, generadora d’energia mental

Si  pensem en els moments en els que ens sentim a gust amb nosaltres mateixos, quan  recordem amb satisfacció situacions i fets  ben  resolts per part nostra, quan som capaços d’afrontar els errors o fracassos puntuals amb el convenciment de que n’aprendrem i ens en sortirem, i  si no, ho acceptarem en positiu posant-los al costat  de molts encerts que ens acompanyen, ens adonarem que estem creant un sentiment potent d’autoestima que ve a  ser  la percepció  que tenim de nosaltres mateixos en un moment donat, com co

nseqüència de les nostres capacitats aplicades,  els aprenentatges de les   experiències viscudes i  el feed-back que rebem d’aquells amb els que interactuem.

L’autoestima enforteix  l’energia mental  i va emparentada amb el sentiment  de felicitats. No hi ha felicitat sense l’autopercepció d’estar bé amb un mateix.

Ha de ser molt trist afirmar, com recordava la Pilar Raola referint-se a Borges, que l’error  i la pena més gran que l’albergava era no haver estat feliç, anteposant-ho en valor, a altres prioritats com per exemple ser famós. Això no porta necessàriament la felicitat, a vegades és una cursa de tensió i estres.

L’autoestima  es comença a “fabricar” en els primers anys de la vida en els que els pares són els  principals estimuladors. L’acceptació de que els fills siguin el que puguin  ser  i no el que voldríem que fossin, és essencial. A partir d’aquesta realitats és bo estimular al màxim el seu

nivell evolutiu en les dimensions cognitiva  i emocional, mitjançant  una bona comunicació afectiva  i valoritzant.

Certs missatges parentals tenen molta força en el procés de construcció de l’autoconcepte del fill/filla perquè s’instal·len en l’inconscient i ens influencien  “d’amagat” en determinades situacions conductuals. Expressions com “molt bé, ets fantàstic, segueix així que vas bé; ets intel·ligent, saps aprendre dels errors, t’estimem, si t’esforces ho aconseguiràs….” permeten interioritzar  una autopercepció de confiança, de força  intel·lectual  i   capacitat de superació.

Per contra comprometen el seu sentiment de valor desqualificacions com:   “ets un desastre, un inepte, constantment t’equivoques, ens has decebut,   així no faràs mai res de bo”. Hi ha moltes persones q

ue si tenen gravat en el seu món intern algun d’aquests missatges,  estan reiteradament  lluitant per demostrar que qui ens ho afirmava estava equivocat. Això comporta invertir molta energia compensatòria en detriment d’aplicar-la a processos creatius de creixement eficaç.

 També es important la primera etapa d’educació. Cal tenir en compte que en aquest tram educatiu es construeixen les estructures mentals bàsiques que s’aprofundeixen i es diversifiquen al llarg de la vida. Per aconseguir  bons resultats i caminar cap a una evolució positiva,  cal ajudar a desenvolupar als petits i petites una autoestima consistent, impulsora   d’energia  intel·lectual i potenciadora de la  curiositat, creant bones experiències en la relació amb els altres nens i nenes, i propiciar  la primera descoberta de la seva  pluralitat actitudinal. A l’hora, neutralitzar-los  l’autodesqualificació  per mals resultats puntuals, i  orientar-los a  resoldre relacions negatives: és el que més pot afeblir l’autoestima. El suport valoritzant i públic dels professors es terapèutic.

L’autoestima no és permanent: s’entrecreuen situacions que ens desborden que no sabem gestionar per mil raons.  A vegades ens deprimim,  ens sentim impotents i no trobem  la solució  correcta. Hem d’intentar limitar aquesta força destructiva. Ens pot ajudar pensar que es tracta de situacions  puntuals, recordar les nostres experiències d’èxit en la solució de problemes, la nostra capacitat d’aprenentatge per millorar rendiment. I afrontar el futur amb mentalitat de guanyadors

Una estratègia generadora d’au

toestima a l’abast de tothom podria ser també, centrar-se en allò que un sap fer, teni

r paciència, donar  temps al temps, capacitar-se  i si el que pretenem aconseguir ens sobrepassa, renunciar-hi sense  des valoritzar-se, amb realisme i sentit pràctic,  evitant  una inversió d’energia no rentable.

Des d’una mentalitat positiva,  fugint de la passivitat. Sempre que puguem, centrem la nostra activitat cap a iniciatives  basant-les  en les fortaleses que hem acreditat. Anem  sumant  encerts  i bones realitzacions, com contrast a errors i fracassos que com hem esmentat, també hi seran. Vivim-ho com una constatació  del  nostre potencial i capacitat de desenvolupament.

És important l’entorn íntim de relació. Pot ajudar a l’assoliment d’aquest objectiu. ajudant-se mútuament  a treure importància a desencerts, a  coses que  preocupen a l’altre,   remarcar els  èxits i qualitats demostrades. En Josep Guardiola, l’entrenador de futbol, per crear en el seus jugadors  el sentiment de  que eren capaços de guanyar la “Champions”  els va passar un vídeo sobre  jugades excel·lents que havien protagonitzat. Pretenia que fos un  estímul generador d’autoconfiança,  de sentir que podien guanyar .I guanyaren.

És estimulant  que algú ens record

i  l’historial  de bones practiques que hem desenvolupat. I no es contraindicat  reiterem-ho si cal. Donem rellevància a   les qualitats  i experteses  que podem  seguim posant en joc. Sempre esdevenen impulsores de autoestima,  d’energia creativa  i d’experiències de felicitat.

Jordi Balcells, director d’Aula Actual. Pedagog i psicòleg.