Un cant a l’optimisme

Vivim immersos en un entorn social  complex  en el què l’agressivitat, la violència, la mentida i el joc brut, ens plouen per tot arreu.   I no parlem de l’escàndol del CNI en relació als atemptats de Barcelona i Cambrils i la gravíssima i arriscada desinformació preventiva als Mossos.  És també denunciable el silenci vergonyós  de la premsa de  Madrid sobre aquesta  notícia.

La violència actua, es nodreix  de nous ingredients creatius que inventa  formes diverses, a vegades subtils, que impedeixen protegir-se’n. És com  un núvol  fosc de poder que dissenya estratègies desestabilitzadores activades subterràniament al servei d’interessos opacs i a vegades perversos.

I anant més enllà de les nostres fronteres, hem de lamentar, entre altres qüestions,  les grans dificultats de prendre acords globals valents sobre el canvi climàtic que  ja mostra clares situacions de risc…

També el poder dominant  dels grans ”lobbys” econòmics  que marquen l’estil  i la direcció del  desenvolupament dels països.

El que sí voldria esmentar és, que tot això que ja en sí mateix  té moltes seqüències dramàtiques, encercla i influeix sobre  els continguts de la nostra dinàmica de vida. És el marc social en el què desenvolupem la nostra història personal, una història teixida  d’èxit, d’errors, de sentiments i emocions, de contingut molt diversos, de projectes, d’expectatives i altres factors influents per bé i per mal.

Segons els condicionants que ens han marcat, i com ho hem percebut, hem catalogat els fets viscuts, hem creat una valoració personal de major o menor  qualitat, de més o menys experiències de  felicitat o de pessimisme.

Hi ha persones, per exemple,  que es fan víctimes de la mitja ampolla buida i altres que afronten les dificultats i la lluita per la vida partint de la mitja ampolla plena.

Avui voldria  fugir de l’escenari  depriment i fer un cant a l’optimisme, a viure les realitats amb consciència  de la nostra capacitat de fer front als problemes, de ser capaços  d’assolir projectes engrescadors, de viure inclús els fracassos com un aprenentatge per un èxit futur. Ens hem d’omplir de força  mental.

El primer que hem de fer es  desterrar la mitja ampolla buida: fer fora la baixa autoestima i centrar-nos en la mitja plena.  Suposa  pensar que jo tinc l’energia i les capacitats  mentals necessàries per anar convertint els fets que ens toca viure, en  una experiència majoritàriament gratificant, assumint els  errors i fracassos  i les sorpreses negatives amb esportivitat, analitzant-les  des d’un  sentiment de “jo tinc el necessari poder per superar els  entrebancs o compensar-los.

Centrem-nos també  en gaudir plenament dels petits èxits que anem aconseguint. Enfortirem  l’autoconcepte i sedimentarem com dèiem, el  pensament de “jo sé que puc”.

Aquest enfocament , estimula la visió optimista de la vida. Un optimisme pragmàtic,  centrat  en la capacitat de lluita, en una mentalitat emprenedora i creativa que genera força mental , fent camí al caminar,  entrenant  les capacitats que ens apropin al nostre cim personal, admetent els límits propis en sentit positiu.

Un altre punt remarcable  és rodejar-se de gent positiva, optimista, alegre, que sap aprofitar els ingredients vàlids que sovint s’amaguen darrera de defectes i errors. És molt útil aprendre d’aquestes persones, veure com generen el seu bon nivell d’autosatisfacció, i com construeixen les seves estratègies d’èxit o d’acceptació positiva del seu sostre de capacitats.

Aquestes  persones  no viuen amb intranquil·litat els fracassos perquè  estan convençudes que ho compensaran i fins i tot milloraran rendiments. Confien en noves oportunitats i sobretot, en la seva capacitat de superació.

Una alerta: fugim de persones tòxiques: tenen moltes cares, però totes són depredadores emocionals. Espatllen el bon clima i no aporten res.

La  relaxació i la meditació, són bones pràctiques  equilibradores i reparadores  de la tensió, ajuden a buidar el cervell de pensaments  negatius desbordants  i propicien la recuperació de la calma, la confiança i la fortalesa mental.

Proposo que ens centrem en els moments que hem gaudit de coses i vivències que ens han fet sentir feliços,  pensem en les vegades que  ens hem sentit persones guanyadores, que l’optimisme  s’ha instal·lat en les nostres vides i què és el que ho va propiciar. Re

cuperem les experiències que ho feren possible i  veiem què  podem re-aprendre per aplicar-ho  a la realitat present.

Col·leccionem moments d’optimisme i d’autoacceptació positiva, serem més feliços  i segurament viurem més anys.

 

Jordi Balcells Gene, psicopedagog.

Director de Aula Actual