Article publicat al Social.cat (Divendres, 3 de març de 2023)

Donar qualitat de vida als anys és un objectiu desitjat per a qualsevol persona. Però per la inestabilitat inquietant que vivim, a vegades sembla que aquesta fita sigui impossible.

El món està trasbalsat: un gran terratrèmol ha esborrat de cop i volta milers de vides i portat la misèria a moltes més. Les amenaces i decisions imprevisibles de Putin preocupen. Fa poc, hem conegut el suïcidi de dues germanes de 12 anys, una d’elles afectada per un inhumà assetjament que ningú va saber parar. És altament preocupant que cada dia es produeixin 11 suïcidis.

I aquestes són només unes quantes evidències de la greu problemàtica social que ens envaeix i que no sabem a on ens portarà amb el temps.

Però amics i amigues, al costat de tot això, sense treure-hi rellevància, mentre la nostra realitat no tingui tocs més preocupants, hem d’intentar seguir amb tot el coratge i les ganes de gaudir tot el que puguem de les oportunitats i saber trampejar amb habilitat els paranys i les dificultats que ens vagin sorprenent. Us invito, doncs, que estiguem junts en aquesta acció.

Cada un de nosaltres ens trobem en un punt concret del nostre procés de vida. A partir d’aquí comencem a actuar. Davant d’això, em permeto fer-vos alguns suggeriments que us poden servir:

Primer: El més important: estimem-nos i facilitem que ens estimin. Com deia Eric Berne, “el món té fam de carícies, en falten moltes, en veiem, tots les necessitem perquè les carícies encoratgen”. També Steve Jobs afirmava: “l’única manera de ser feliç és estimar el que un fa i estimar el que un és”.

Cuidem de mantenir unit i ric d’amor l’equip familiar. Exigeix un peatge de respecte mutu, de generositats en la comprensió de la discrepància que una relació intensa i contínua comporta. Superar-les amb diàleg pot evitar que l’amor s’esquerdi.

Tinguem clar que és en la família a on trobem l’escalf, recordant que la necessitem quan hem d’afrontar algun repte. És la família la que ens dona amor regenerador en moments de feblesa, la que ens fa sentir que valem i que podrem superar els esculls i els problemes.

Segon: Analitzem sense angoixa els errors i fracassos del passat i aprenguem d’ells. Fet això, despreocupem-nos-en, no deixem que continuïn afeblint l’autoestima. Un error del qual hem après alguna cosa és un possible èxit futur.

Tercer: Un altre punt molt important: intentem eliminar els nostres enemics interns que engoleixen molta energia: odi, ràbia, rancor, enveja. Són “terroristes emocionals” que ens tenen presoners i presoneres i ens impedeixen desenvolupar millors recursos per la nostra estabilitat mental: perdonar, oblidar, admirar i imitar el què és bo.

Quart: Activem la nostra força cognitiva: Siguem mentalment actius, continuem aprenent tot allò que ens pot enriquir i donar-nos més capacitat d’interpretar la realitat que vivim. Rita Levis Montalcini ens diu que el cos acaba morint, però roman allò que hem fet durant la vida i els missatges que deixarem quan marxem: amor, experiències il·lusionant compartides, suport d’equip, etc.

Cinquè: També cal indicar que la nostra evolució global està condicionada per determinades exigències. S’ha demostrat que mantenir una alimentació adequada i sense excés, fer activitat física regular i gestionar bé la vida afectiva i el desenvolupament emocional, permeten una regeneració cel·lular positiva i resistent, preparada per combatre les problemàtiques que ens intenten desestabilitzar. Per tant, és summament recomanable fer algun esport o alguna activitat física, encara que sigui caminar una hora diària, almenys. No oblidem que la passivitat atordeix i fa envellir prematurament. També ens ajudarà el fet de descansar el temps adequat i intentar evitarà situacions d’estrès

Atenció als indicadors de les pèrdues pròpies de l’edat que ens recorden que ens anem fent grans. Necessitem mantenir, fins que sigui possible, la nostra salut mental. Recomano participar en activitats d’entrenament de la memòria, la capacitat de pensar amb lògica, el llenguatge per poder-nos comunicar comprensivament. També és bàsic relacionar-se, tenir amistats, compartir activitats, etc.

Sisè: Apuntem-nos a freqüents petits gaudiments! A les petites coses diàries que ens fan sentir persones satisfetes i contentes. Recreem-nos-hi: les tertúlies amb les amistats. Un cafè compartit. Passejar acompanyats. Participar en jocs de saló, o fer trobades periòdiques al voltant d’una taula amb persones que apreciem. I podem continuar afegint coses a la llista…

Faig menció especial en aquest paràgraf als casals de la Generalitat que fan moltes activitats a molt baix cost i poden ser molt útils per les persones grans. A més, bastants d’aquests equipaments tenen menjador amb preus molt assequibles. És una opció que ajuda a fer activitats mentalment estimulants i algunes orientades al divertiment. Sobretot per les persones que viuen soles, resulten un verdader antídot contra la buidor de la soledat.

Setè: Mantinguem, en el nostre caminar per la vida, una actitud optimista-realista a l’hora d’interpretar fets i situacions que ens afecten. Estimulem el pensament creatiu a l’hora de trobar respostes de màxima qualitats. Una visió pessimista condiciona negativament la nostra capacitat de reacció i solució. Però tampoc seria bo un excés d’optimisme, que podria deformar la realitat. Ho definia molt bé el primer alcalde de la transició democràtica de Madrid, el socialista Tierno Galban. Ell deia: “Tengamos la mirada fija en las àguilas , pero sin dejar de ver las gallinas”.

Si aprofitem bé tots aquests punts que he comentat, facilitarem que els anys que ens queden per viure siguin rics de valor i que els puguem compartir amb les persones que formen part del nostre entorn de relació, contribuint si podem a què elles també el visquin el millor possible.