Dimecres, 10 de juny de 2023
Haig de confessar que donat que estem en una situació especial de potència política a l’ambient, la meva intenció inicial era fer una anàlisi dels factors més implicats en les dinàmiques polítiques on l’objectiu és crear les condicions essencials pel desenvolupament del país.
Però a l’hora d’intentar valorar amb certa profunditat com actuen els partits, quines prioritats i especialment quins ingredients orienten les seves decisions i com confronten les seves divergències en les propostes per a fer possible l’objectiu esmentat, he experimentat uns sentiments poc gratificants.
I a mida que anava aprofundint en la valoració sobre les actuacions dels diferents lideratges i dels consegüents partits que representen, el sentiment inicial m’ha anat atrapant cada vegada més. Pot ser perquè a diferència d’altres valoracions superficials, en aquest cas, volia ser rigorós i més profund en l’anàlisi, descondicionant-me de comentaris periodístics que obeeixen a una determinada orientació.
A mesura que anava començant documentadament a identificar els processos i les estratègies que inspiren les actuacions, se m’ha anat confirmant les conclusions amb menys rigor analític havia fet abans. Puc verificar: pobresa de propostes tapades amb desqualificacions mútues, manca de programes consistents d’actuació política definint plans d’acció per afrontar els problemes, mentides justificatives i atacs de desgast del contrari.
Les confrontacions tenen la força del poder que cada un ostenta. Qui governa pot fer “regalets pietosos” com recurs que cau bé. I no nego la seva conveniència però seria, al meu entendre, més creïble i més indicador de la voluntat política, si estiguessin integrats dintre d’un projecte global ben articulat i defensat públicament, i no donant la sensació de formar part d’un pla de màrqueting seductor de vots.
A mida que anava entrant en l’anàlisi, també m’adonava de la força dels aliats mediàtics que reforcen polítiques, bàsicament de dretes i d’extrema dreta: la COPE, Tele 5, la premsa madrilenya, etc.
I si em poso a Catalunya la decepció ja és galopant: l’aplicació del 155, l’operació Catalunya des de les clavegueres de l’Estat, l’agressivitat patològica que va protagonitzar la policia el dia 1 d’octubre responent al “a por ellos”, l’empresonament dels polítics del procés, l’obsessió del Jutge Llarena en enviar moltes euroordres contra els i les polítiques exiliades, totes desqualificades pels tribunals europeus, etc, etc. Finalment el programa “Pegasus” ha quedat subordinat a la possible pressió de la UE i del Marroc.
Anant tirant del fil, t’adones dels silencis covards i la manca de decisions resolutives i valentes per afrontar la problemàtica en l’àmbit de la salut, amb una gran carència de professionals. Igualment, el col·lapse del sector judicial, en la revisió del model educatiu ja desfasat de cara als nous reptes pels quals ha de capacitar.
Per enfrontar tot això, he trobat a faltar aliances i acords cooperatius entre els partits més importants, a l’estil dels Pactes de la Moncloa, deixant de banda rigideses desfasades i rivalitats pròpies d’ineptes, per afrontar i definir propostes estratègiques consensuades que encarin la greu problemàtica que condiciona un posicionament competitiu de país, buscant solucions valentes en els temes esmentats i en altres.
Per a fer-hi front caldran inversions, racionalització de despeses i molta pedagogia informativa per assumir el canvi de paradigma que ens portarà la intel·ligència artificial a tots els nivells, a més de la conflictivitat externa que ens afecta.
Potser pugui valorar positivament la política municipal, sobretot en els pobles i en les zones rurals la trobo més propera a les necessitats dels col·lectius de ciutadans i ciutadanes que en formen part.
Dit això, no volia que aquest escrit fos un simple regal de frustració i de desencís.
Per tant, us desmano que esborreu del cap el circ mediàtic que veiem sovint al Congrés dels diputats de Madrid i centreu-vos en el vostre projecte de VIDA. En aquest sentit, incorporeu entre els vostres punts forts mentals la força emprenedora i des d’ella, sentiu que fareu un bon camí.
És obvi que els problemes i els reptes que conformen la nostra realitat personal i familiar, s’encaren molt millor si entrenem el nostre potencial emprenedor. Ens farà molta falta per afrontar positivament les exigències dels anys vinents.
Ho recomanen persones qualificades i expertes. Una evolució en permanent inestabilitat i canvi, exigeix una resposta emprenedora permanent.
Nosaltres, des d’Aula Actual de la CONFAVC, com responsables de realitzar la mentoria al becariat universitari del Programa “Joves Talents” d’Aigües de Barcelona, cuidem molt d’entrenar aquesta competència clau per fer-se capaços de mantenir el posicionament competitiu personal dintre de les empreses.
Una de les pràctiques que han fet és una web dinàmica (text, imatges, moviment, veu) molt orientada a captar l’interès d’empreses i institucions perquè coneguin l’alt nivell que ells i elles poden aportar. Hi han posat mots il·lusió creativa i treball en equip perquè saben que la qualitat sempre és rendible i sumar talent hi ajuda.
També a cada un/a de nosaltres ens pot facilitar oportunitats, millor apoderament en la superació d’obstacles i problemes, mantenint i inclús incrementant el nostre valor.
Activem, per tant, el talent creatiu. Descobrim altres maneres de superar dificultats i guanyar qualitat de vida contents i contentes de ser el que hem pogut ser.
Prenem nota d’alguns suggeriments per fer-nos eficaços emprenedors i emprenedores.
Primer factor que hem de treballar: creem petites experiències que evidenciïn la nostra fortalesa mental, omplim-nos d’autoestima, pensar que jo puc millorar comportaments i decisions si m’esforço i insisteixo.
Segon: informació, saber com s’anirà transformant la societat actual de la mà de la intel·ligència artificial i dels moviments globals. La gerra d’Ucraïna n’és un i ens afecta, la manca de pluja n’és un altre i un tercer és l’encongiment i requalificació del món del treball. Actuem en conseqüència.
Tercer: ser observadors i observadores, aprendre de tot allò que ens interessa. Si veiem algú que té èxit en alguna cosa que ens interessa, observem bé i entrenem-ho nosaltres.
Quart: entrenament en ser atrevits i atrevides i posicionar-nos en l’àmbit de les innovacions que ens envairan i que ens puguin afectar. No ens vulguem quedar en la ignorància.
L’atreviment exigeix no tenir por d’equivocar-se. Per això cal fer escenaris de possibilitats, avaluar-los i fer pràctiques de tanteig. Si va bé, endavant.
Cinquè: saber autoaprendre de manera constant perquè les noves realitats ens portaran noves exigències que haurem d’anar assimilant com una manera natural de funcionar. En aquest sentit, el domini del llenguatge és importat. Llegir si pot ser una mica diàriament: premsa, internet, revistes, debats a la TV o la ràdio, etc.
Finalment, siguem actius, potenciem la nostra capacitat creativa: experimentem, provem, copiem, adaptem-ho a la nostra realitat.
Ànims!!, siguem emprenedoria creativa, busquem el màxim valor i el millor benefici.
Jordi Balcells Gene, Director d’Aula Actual
Comentaris recents