28 d’abril: Eleccions generals, uns dies desprès de Sant Jordi. Ve especialment   a to fer una comparança entre els significats de la llegenda associada al seu nom  i el què vivim actualment en l’àmbit polític i social.

Escriure unes reflexions en aquestes dates té, a més, una motivació afegida perquè es fa present la diada de Sant Jordi, que inspira  olors de roses, de motivació lectora, de llibres que conviden a informar-se i crear els nostres propis pensaments.

Tot  plegat  esdevé enriquidor per a un mateix i ens predisposa a l’anàlisi i a ser creativament crítics amb la realitat que vivim. Jo he volgut incidir en aquest punt.

Entrant directament en el tema sobre el què  voldria  reflexionar em valdré dels personatges que extrauré de la llegenda de Sant Jordi, amb l’assignació de  nous continguts. Un protagonista clau serà el Drac transformat en el meu relat, en  una  bèstia política del moment present.

No cal que hi dediqui  gaire temps perquè el que puc dir  de la seva representació, és conegut de tots i totes. En la meva imaginació,  veig un Drac que s’entrena des de fa temps en un atac a Catalunya més enllà del moviment independentista, basat en un odi furibund, salpicat de la corrupció del PP. La incursió de Vox  en l’escenari polític a partir d’ara, farà l’envestida  encara més dura.

Penso, en potència, que ja ha exercit aquest Drac hostil volent neutralitzar i dominar  la força de la també simbòlica Princesa: Catalunya, apreciada  arreu pel seu esperit emprenedor, pel seu lideratge econòmic i per la riquesa global que aquesta aporta a Espanya i de la qual no poden prescindir.

Els atacs s’han  endurit, especialment, en els últims temps, amb la retallada  del  contingut de  l’Estatut al Congrés de Diputats i la nefasta recollida de signatures  de recolzament d’aquesta actuació a tota Espanya per part del  nefast PP, presentada com una iniciativa de defensa d’Espanya contra el potencial de gestió  autonòmica  que anava agafant Catalunya.

Cal afegir-hi  la negativa en  poder  gestionar  les balances fiscals – similar  a l’estil basc- en la passivitat en millores de serveis bàsics, com Rodalies de RENFE, en l’incompliment de promeses de finançament i retard en el desenvolupament d’infraestructures, com el Corredor Mediterrani, a més d’ampli abast.

Tenim realment  un Drac ben experimentat en l’assetjament  a la Princesa del nou conte.

Darrerament, dos han estat els atacs més violents  del Drac polític: l’aplicació del 155  amb la total paràlisi de l’acció de  govern, i la deriva d’un problema  polític a l’àmbit  judicial, abocant  una condemna de presó dels polítics i polítiques independentistes,  amb el desig  que hi estiguin com més anys millor, eliminant  possibilitats d’indult . Venjança miserable i totalment inhumana.

Com veiem, El Drac del nostre relat s’ha descontrolat  ferotgement

Per això, hem de donar vida al Cavaller extret de la llegenda, i també reconvertit, capaç de neutralitzar  a la  fera  simbòlica  amb  estratègies intel·ligents per afrontar combats que hauran de durar temps, vull dir anys.

És un Cavaller que representa a tota la ciutadania que estima  Catalunya i la veiem com la terra en la que volem viure i créixer, al marge d’ideologies.

És precís entrenar-lo  i mentalitzar-lo  en allò que simbolitza. Li hem de donar valentia, camps d’acció  i capacitat de lluita.   

En aquest sentit, m‘he permès  l’atreviment  de proposar, a mode de  “brainstorming”, alguns suggeriments :

1r Deixar refredar el clima de tensió pròpia d’una campanya electoral que s’assembla a  un “ring” de lluita descarnada. S’ha centrat  més en manipulació d’idees, mentides i desqualificacions mútues, que en la proposta de programes de desenvolupament d’Espanya i específicament de Catalunya.

2n Dissenyar un pla a llarg termini, amb horitzons d’àmplies opcions, des de les més atrevides fins a altres menys agosarades però enriquidores  en cas que les primeres no tinguessin viabilitat. El que cal és avançar  amb visió.

3r Començar a fer camí. Tinc el convenciment personal que l’únic itinerari guanyador passa per  teixir  aliances el més amples possibles fugint de plantejaments maximalistes. Són bons com a referent, però no per aplicar-los  en la immediatesa de l’acció.  És necessari  crear  una majoria parlamentària que permeti governar amb suficient  poder per recalçar la presa de decisions, amb solidesa. Podria haver-hi un nou escenari polític a Catalunya que ho pot facilitar.

Fonamental: posar al centre de l’acció de govern en les necessitats de la ciutadania, creant polítiques concretes que  afavoreixin  millores en serveis i oportunitats de desenvolupament, sobretot en l’àmbit professional i social.

No és fàcil aquesta orientació, sé que és  complexa, però té possibilitats.

4t Donar protagonisme als i a les joves amb formació i talent. Ells i elles seran els gestors de la nova societat que s’està construint, de fort component tecnològic i que s’entreveu  molt diferent de l’actual. Un voluntariat  emprenedor, agrupat en equips especialitats,  fent debats,  podrien aportar molta innovació i riquesa de propostes per a la definició d’una  Catalunya  competitiva i  valuosa socialment. S’hi podrien implicar des de la societat civil: les universitats, agrupacions patronals per al context econòmic i tecnològic, els sindicats i altres entitats representatives de la vida social i cultural, amb especial atenció  en l’àmbit de les relacions i la  comunicació,  tant deteriorades per les “fake  news.”

Les conclusions si que les hauria de seleccionar i  gestionar l’equip de Govern de Catalunya.

 5è La unió fa la força. Hem de sostreure’ns d’aquells que ens han intentat dividir  en dues parts en benefici dels seus interessos. Catalunya és una unitat dins de la diversitat. Ens necessitem tots i totes: junts serem més forts. Hem d’admetre errors, ens hem de perdonar, hem de curar ferides. Seria bo que sorgissin grups de voluntaris/voluntàries  de les “dues” Catalunyes artificials i des de la llibertat ideològica, però amb actitud cooperativa, busquessin idees per a fer créixer el que ens uneix. Si ho fem plegats serà més consistent. I encara millor si  ho construïm amb  un somriure de “socis” d’un projecte guanyador.

Aquests suggeriments són la força del Cavaller d’aquesta nova historia. Se’n podrien escriure més i millors.

Jordi Balcells Gene, director d’Aula Actual