Jordi Balcells Gener, fins ara director d’Aula Actual de la CONFAVC i fundador del projecte

Quan un s’endinsa una mica en el context social mundial que entre tots estem creant, un se sent una mica frustrat en l’objectiu de solidaritat social. Mentre, per una banda, intentem que els nostres becats i becades aportin el seu talent per crear valor social obert a crear les bases d’una convivència cooperativa de creixement d’oportunitats d’ampli abast, lamentem l’avenç que s’està produït cap a un futur d’egoismes, de prevalença d’interessos propis, de pèrdua del valor del diàleg, del reconeixement dels drets de l’altre, de cooperació, de compartir. Són atributs de l’amor social que anem destruint. Ens hem deixat d’estimar com espècie humana.

És ben trist perquè aquestes praxi social degenerativa redueix moltes iniciatives d’altres nuclis de grups anònims, però amb un arrelament solidari que actua davant de necessitats.

En aquest sentit, voldria esmentar l’exemple de solidaritat que ha posat en manifest un barri de València afectat per un dramàtic incendi que va fulminar més de 120 vivendes amb el trist balanç de 9 morts. Val la pena destacar l’actitud valenta del conserge, una persona sense grans prebendes personals, però molt ric amb generositat que va posar en risc la seva pròpia vida per salva d’altres.

També els veïns del barri acollint a molts dels que es quedaren sense habitatges i aportant aliments i roba per cobrir les primeres necessitats de les víctimes de la catàstrofe.

Això és l’altra cara de la manca d’amor que es perceben a les guerres actualment en curs: Ucraïna i, encara pitjor, la que Israel està cometen al territori de Gaza, amb més de 29.000 persones que han perdut la vida sota les ruïnes causades per les bombes, i per acabar-ho de fer més denunciable el bloqueig d’ajuda humanitària a la població civil innocent totalment del conflicte generat pels terroristes de Hamàs.

Això ha comportat que molts nens s’han quedat orfes, havent d’evolucionar amb carència total de recursos, alimentat rencor i venjança durant el seu creixement davant de tant de dolor.

Hem d’esmentar també la deriva climàtica que és un suspens que han tingut totes les cimeres convocades i que ens està portant a una situació de greu risc futur per la raça humana.

Tota conseqüència d’una societat que no s’estima, que només pren decisions a curt termini i que no afronta els reptes que les pròximes generacions hauran d’enfrontar per les deficiències dels líders polítics de tot el món.

 

 

El talent polític ha estat escàs i segrestat per decisions impulsades per un odi i una venjança que no admet discrepàncies. Molta incapacitat per gestionar el conflicte.

Deia el famós filòsof Ramon Pàniker, i en això el Dalai Lama també si ha pronunciat, que el talent, sense amor, té poc recorregut constructiu. L’amor genera esperança, cooperació, solidaritat, atreviment, mentalitat creativa i emprenedora. I sap perdonar quan hi ha penediment, i camina cap endavant.

Per desgràcia hi ha també el talent destructiu com hem pogut constatar. Diuen les veus expertes que no té la potència ni les profunditats de desenvolupament de l’altre, però pot fer de la mediocritat, un camí apocalíptic pels que són seleccionats com a víctimes.

Podríem citar com a referents de lideratges inspirats en l’amor com l’hem descrit. El gran Nelson Mandela, a Barack Obama i Salvador Allende, vilment traït pel dictador Pinochet. Com a exemples de lideratges que exclouen pràctiques basades en l’amor i que més aviat sustenten avarícia, rencor i venjança tenim a un Putin, Netanyahu i en Trump que probablement tornarà a ser votat president dels EUA. Hi podem sumar els lideratges dictatorials com els de la Xina i l’Índia, i aquest últim dissimulant el seu autoritarisme sota la religió. No esmento els del nostre país perquè tots els coneixem bé. En aquests països, el talent solidari està molt empobrit.

Tots aquests i altres d’ideologies semblants tenen una gran influència en els escenaris “macro” que dominen l’evolució del món.

Però com tots sabem les macroestructures socials, polítiques i econòmiques, influeixen i són influïdes per les estructures socials “micro i dintre d’aquestes hi som tots nosaltres que des de les nostres maneres de pensar i de sentir, d’experiències viscudes i d’interessos i conviccions, gestionat pel nostre talent, emocions i coneixements, construïm petits nuclis d’interacció creadors de noves realitzats.

L’educació a la qual s’haurien de comprometre, no només els centres educatius i universitats, sinó la societat civil, ha quedat també qüestionada amb deficiències que ha denunciat l’informe PISA. Per cert, Catalunya ha quedat a la cua d’Espanya en mals resultats. El llenguatge i les matemàtiques han quedat penalitzades.

Sempre hem recordat als nostres becats i becades d’Aula Actual – a través de les Beques Joves Talent d’Aigües de Barcelona– que el llenguatge és la porta d’entrada al coneixement, és el recurs bàsic de la comunicació i de les relacions humanes.

És per això que impulsem que es facin bons experts i expertes en el domini del llenguatge. Crec que si la anàlisis s’hagués fet en grups d’alumnes com ells i elles, els resultats haurien estat molt satisfactoris. Invitem els centres educatius a dedicar temps a dominar aquest recurs que també ens aporta més intel·ligència pràctica.

Realment hem de remarcar que venen nous temps, la intel·ligència artificial marcarà nous camins. Tothom diu que generarà riscos importants, però també que serà un gran recurs per fer front a molts dels problemes que s’han creat a conseqüència de polítiques nefastes. La tecnologia digital, robòtica i altres mitjans tecnològics seran bons instruments per superar aquesta falta d’amor col·lectiu i donar pas al poder d’iniciatives de petits grups com els nostres rics de talent, rics en compromís social i que podran ser bons aliats de les novetats favorables que podrem utilitzar.

Contribuïm tots a cooperar polítiques d’amor, de solidaritat, de pràctiques que resolguin errors comesos i que d’alguna manera siguin reparadores de tendències egoistes, exemptes de preocupació pels altres marcant distància entre els que dominen els recursos i la població dempeus que els necessitarà per poder viure una certa qualitat de vida.